Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

viernes, 27 de enero de 2012

DORMIR DORMIR DORMIR

27.1.12

GUILIN. Dormir es el que vull fer des de fa hores. De les ultimes 48 hores nomes n'he dormit 5...Abans d'ahir a la nit era la meva ultima nit a Shanghai, i m'havia de despedir d'un grup d'alemanys que ja no veure mes. La nit es va allargar i vam acabar a les 5.30h al McDonalds, tot i que no vaig menjar res complint la meva promesa. A la foto, molt ben acompanyat. A mes, gracies a elles dos al pis tindrem llencols, coberts, plats, penjadors i moltes coses mes sense necessitat de comprar-ho.


I la nit passada he estat en un tren on se m'ha fet impossible dormir mes de 20 minuts seguits. Despres de 21 hores, repetint l'experiencia de Beijing, hem arribat a Guilin. A la primera foto, els meus acompanyants en aquest inici de viatge: el Manu (que tot i ser frances no es comporta com a tal, se'l pot considerar croissant), l'Alejandro i l'Oriol jugant a cartes per matar el temps al tren. La segona foto, la demostracio que no vaig dormir gens; i la tercera, per fi a l'estacio de tren de Guilin.




En comptes d'anar a l'hostal a descansar una estona, hem iniciat una caminada de mes de 5 hores per la ciutat i els seus voltants. M'esperava mes calor, pero ens hem trobat amb un fred semblant al de l'hivern de Barcelona i una pluja molt fina pero constant. A totes les visites et feien pagar com a minim 10 euros, aixi que de tan catalans que som hem buscat una entrada alternativa a un dels parcs per no haver de pagar. En altres paraules, ens hem colat a traves de la muntanya. Potser el preu ha estat un parell d'hores de caminar de mes, pero ha valgut la pena.




La roca de la foto de dalt te forma de camell, o mes aviat de llama, en la meva opinio. Els xinos l'han batejat amb el nom de "The camel", pero potser perque per a ells no hi ha diferencia entre els dos animals.


 

I abans d'anar a dormir, una merescuda pizza financada amb els diners NO gastats en la visita del parc natural. No se quantes fotos ens han fet al restaurant, pero moltes. I es que estavem els quatre tirats a la cadira i dormint mentre no ens portaven el plat. Fins i tot la cambrera ens ha hagut de despertar per dir-nos que el menjar ja estava a taula...Dema mes!

No hay comentarios:

Publicar un comentario