Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 30 de junio de 2013

22 MESOS

30.06.13


SHANGHAI.




Aquest mes de juny a Shanghai ha estat, en poques paraules, plujos i poc caluros. Si que es veritat que hi ha hagut un parell de moments on la xafogor ha apretat, pero en comparacio amb l'any passat la temperatura ha disminuit. Aixo si, ha plogut gairebe cada dia. I es que els mesos de juny i juliol son mesos de ruixats i tempestes en aquesta zona de Xina. 






I segueixen succeint-se els esdeveniments socials. Si ahir vaig compartir el vespre amb un grup d'espanyols i xinesos de mitjana 10 anys mes grans que jo, on vaig corroborar que m'agrada escoltar i compartir vivencies amb gent amb una major trajectoria que la meva, avui he dinat amb l'Oriol, l'Alejandro, l'Olau i el Jere, els meus companys de Camins. Ara em disposo a preparar el Power Point per la defensa de la tesina, i a la nit celebrarem l'aniversari del Coque.


PD. Ja van 22 mesos seguits fora de casa. Barcelona, et trobo a faltar!!


sábado, 29 de junio de 2013

SENSE ESCATIMAR

29.06.13


SHANGHAI. Fa temps, un savi per qui tinc un gran respecte, malgrat haguem perdut el contacte, va postular les dues normes que havia de seguir per ser un bon vividor. Aquestes son: no escatimar i anar templat. I sempre les tinc presents. La veritat es que es poden aplicar a cada situacio i circumstancia, i efectivament son dues de les claus per viure la vida. 






Per exemple, sense saber que menjare d'aqui 10 dies per terres iraneses, ahir vaig anar per ultim cop al Carrefour. I no vaig escatimar en comprar salmo i salsa pesto, dos dels meus plats preferits. 




Aixi es com ha quedat el meu armari, despres que aquest mati hagi portat a l'aeroport l'ultima de les meves maletes amb totes les meves pertinencies que no necessitare en la travessa en bicicleta. L'habitacio esta buida!




I aixo, afegint-li eines, medicaments i quatre peces de roba per vestir, es tot el que m'endure de viatge.




Us presento finalment les lamines de cartro i la cinta adhesiva que utilitzare per muntar la caixa on posare la bici pel vol Shanghai - Teheran, i els paquets del costat que deixare a casa l'Effy fins que torni a Shanghai al gener de l'any vinent. 




Ahir, una nova gran nit, aquest cop al S2, rodejat de grans persones i amics d'UPC i UPM. Abans de venir a Shanghai, mai havia sortit de festa a Barcelona. Que passara quan torni? Per descomptat voldre descobrir la nit barcelonina. Pero...m'agradara? Sera molt diferent? No ho se, primer vull acabar de passar-m'ho be aqui. Em queden nomes 11 dies i 10 nits a l'increible ciutat on he estat vivint els ultims dos anys. I, sense oblidar la preparacio de la defensa de la tesina, penso no escatimar en disfrutar del moment!


Per cert, el savi a qui em referia al principi va ser tambe autor del lema d'aquest bloc: Dos gorrions mai volen en la mateixa direccio, cada rafega es eterna en el seu indret. El dia que ho entenguis, et faras gran. Quan ho interioritzis, seras llegendari.


jueves, 27 de junio de 2013

UN PAS MES

27.06.13


SHANGHAI.




Pas 1...




Pas 2...




I pas 3! Falta fer-ne la defensa davant de tribunal dijous vinent, pero aquesta es la versio final impresa de la meva tesina de Master. Sens dubte, un pas mes en el cami d'acabar Camins!




Aquests son els comentaris del Weimin Ye sobre mi i dels dos anys que he passat a Tongji University sota la seva tutela, concloent que la tesina esta preparada per la defensa final. En la meva opinio, em deixa massa be!!




I aquesta es la pizza bonissima i "petitissima" que acabo de sopar per celebrar-ho amb el Joan, la Patri i els seus fills Oriol i Marina. Els vaig coneixer en persona fa un mes gracies al bloc, i ja es el tercer cop que ens veiem. Tinc la sensacio que son amics de tota la vida. M'agrada compartir i intercanviar impressions de Xina i del mon actual amb ells. 


Dissabte ja tornen a Catalunya, i tinc la immensa sort que s'han ofert per portar-me la maleta amb les meves ultimes pertinencies a Shanghai. D'aqui dos dies ja nomes em quedare amb l'imprescindible per l'aventura en bici. Teheran, 12 days to go!


miércoles, 26 de junio de 2013

CONDEMNAT AL CORREDOR DE LA LLIBERTAT

26.06.13


SHANGHAI. Aixi es, despres d'un dia de molt estres, d'anar amunt i avall amb l'ordinador i de reunir-me amb el meu supervisor xines tres vegades, la tesina ja esta acabada! A ultima hora del dia el Weimin Ye m'ha donat el vistiplau. Ara nomes queda fer uns petits canvis de format i ajustar l'index. Dema anire a la copisteria a imprimir les 10 copies que m'exigeixen. Tenint en compte que te una extensio total de 146 pagines, gastare uns quants paquets de fulls...




Com anyorare els contrastos de Shanghai! Al costat d'aquest petit carrer amb casetes antigues que no fan mes de 5 metres d'alçada, s'aixequen gratacels luxosos d'ultima generacio. 


Un cop dema hagi impres la tesina, em centrare en l'elaboracio del Power Point i en la preparacio de la defensa oral, que ja te data oficial. Sera el proper Dijous 4 de juliol a la tarda, juntament amb els altres quatre camineros. Des d'avui, estic condemnat al corredor de la llibertat!!! Tot i que, alhora, estic nervios i creuo els dits per tal que no hi hagi cap imprevist d'ultima hora...




A tu tambe et trobare a faltar, Restaurant "El Moro"! Ets dels pocs llocs on m'he mantingut fidel des del principi. El Moro es un local portat per xinesos musulmans de la provincia de Xinjiang, on s'hi menja bo, barat i en quantitat. El meu plat preferit: l'arros a la cubana de la foto, per nomes 1 euro!


martes, 25 de junio de 2013

AL LIMIT

25.06.13


SHANGHAI. Avui s'ha confirmat que l'acabament de la tesina encara va per llarg. Fins ben entrada la setmana vinent no podre defensar-la, i es que els processos burocratics previs son molts i depenen els uns dels altres. Que no es nomes omplir un parell de papers, vaja!


Si a aixo se li suma la ineficiencia d'aquest pais, les correccions inacabables que em suggereix el tutor i les preocupacions propies d'haver d'exposar-la en angles durant mitja hora davant d'un tribunal de xinesos, sento que estic al limit. Confio en que tot acabi be, pero en cas d'imprevist no tindre marge de reaccio, ja que en el millor dels casos nomes em quedaran 3 dies lliures abans de volar a Iran, que haure de dedicar a tancar mil temes pendents. Entre ells, la recuperacio del diposit del pis i la matricula universitaria de l'any vinent, que m'esta portant molts mal de caps.




Almenys ja tinc les alforges a casa. Dema arribaran les lamines de cartro i la cinta adhesiva amb que construire les caixes per posar-hi la bici, i tambe un ganivet de 10 cm que espero no haver d'utilitzar mai. Ho he de reconeixer, entre la tesina i el viatge, estic acollonit...





M'agrada la canço i m'agrada el missatge que dona. Jo tambe tinc ganes d'alliberar-me d'aquests ultims dos mesos a Shanghai. Teheran, 14 days to go!


domingo, 23 de junio de 2013

BARBACOA

23.06.13


SHANGHAI.




En un dia de tempesta a Shanghai, i despres d'una nit de casualitats sortint de marxa amb un grup internacional del qual a priori no coneixia la majoria d'integrants, aquest migdia he gaudit d'una barbacoa a casa l'Alexis, un catala resident a Shanghai. 




Basicament hi havia gent europea, majoritariament catalana, i tot i ser el mes jove de tots, m'hi he sentit molt comode. Tant, que m'he fotut com un baco! Feia molts mesos que no quedava tan tip. Entre les poques hores de son de l'ultima nit, la sortida d'ahir a la tarda en bici que em va deixar KO, i la panxa tan plena que porto, crec que aviat caure en rodo al llit. 






Una sorpresa de bon veure: que l'unica persona xinesa de la Barbacoa portes aquestes xancletes tant originals!






Una sorpresa de no tan bon veure: les reaccions geloses de certs personatges espanyols de Tongji en penjar la foto en el grup de Whatsapp de la uni. 


viernes, 21 de junio de 2013

BON VIATGE, NOVATOS

21.06.13


SHANGHAI.




El Quique i el Joan volen a hores d'ara de tornada a Barcelona. Son dos dels novatos, es a dir, de la promocio de Camins que porta un any a Shanghai. Ha estat un plaer compartir amb ells tot aquest temps i donar-los consells en base a la meva major experiencia a la ciutat. La veritat es que hem format un grup molt bo. Ara ja son uns experts, i aviat ens prendran el relleu com a veteranos.


En les proximes dues setmanes la resta de catalans i espanyols de Tongji anira desapareixent de Shanghai. Alguns per tornar directament a casa, d'altres per viatjar per Xina amb la familia, o per recorrer el sud-est asiatic en moto. I he sentit dir que un tal Olau i un tal Nil s'han proposat tornar pedalejant des de Teheran a Barcelona. Estan sonats!



jueves, 20 de junio de 2013

EMBOGIMENT PEL PETIT BEI

20.06.13


SHANGHAI. Aquest mati 小贝 (Xiao Bei), que es tradueix per "Petit Bei" i que es com s'anomena a David Beckham a la Xina, ha fet acte de presencia a la Universitat de Tongji. I l'embogiment s'ha apoderat del Campus. Crits, corredisses, empentes, aglomeracions i fins i tot plors han estat la tonica dominant durant les dues hores que ha durat la seva visita. Venia a presenciar un partit de futbol d'estudiants xinesos, com a acte programat de la seva gira de promocio del futbol entre els joves locals.




Ha estat impossible arribar a ell. L'allau de xinos posseits i el control policial era tal que ni tan sols l'he pogut veure de lluny. Pero jo no em conformava amb veure'l, volia una foto! He ideat mil plans per colar-me al recinte protegit, pero tots ells han acabat en fracas. En un dels intents gairebe ho aconsegueixo: a traves de la finestra trencada d'un dels edificis abandonats del perimetre m'he colat a la zona desitjada, pero rapidament dos agents s'han adonat de la meva presencia i m'han fet abandonar-la. Em sento frustrat, perque si hi hagues anat amb mes temps potser hagues trobat la forma d'esquivar la vigilancia...




Hi havia molts agents de seguretat, pero la majoria ineficients. Es el cas d'aquests tres personatges, que en comptes de vigilar es dedicaven a moure una pedra que tallava el pas als cotxes i que ells mateixos havien col·locat abans. La imatge dels tres fent esforços inhumans i alhora descollonant-se sense cap motiu era esperpentica. 








Fotos que m'envia un amic xines amb influencies que ha tingut la sort de veure'l en directe. I noticies d'ultima hora: hi ha hagut una estampida amb ferits quan el cotxe de Beckham entrava al recinte de l'estadi. Sembla que res greu, per aixo. Aqui trobeu el link de la noticia: 




miércoles, 19 de junio de 2013

EMOCIONS

19.06.13


SHANGHAI.




No estic be. Tampoc malament. Massa emocions recorren el meu cos ultimament i no se com descriure-les. Hi ha dies que em sento capaç de menjar el mon, d'altres que em faig petit a l'habitacio i em quedo atrapat en el passat. Estic a punt de deixar enrere els millors dos anys de la meva vida, i tinc por que mai tornin. Alhora, tinc un futur que m'il·lusiona, pero que es tan incert com la vida mateixa. A les nits em costa dormir, el meu cap dona massa voltes. Aquests dies surto al carrer i camino sense rumb. A cada cantonada recordo histories que em treuen somriures espontanis, pero que van acompanyats d'un sentiment de nostalgia insoportable. I no puc evitar que em salti alguna llagrima. Els xinos que em vegin deuen pensar que estic boig. 


Immediatament, pero, el meu cap fa un gir de 180º i mira endavant. Que passara d'aqui 20 dies quan aterri a Teheran? No ho se, i aixo em neguiteja. No m'agrada no tenir el control. L'unica veritat es que em moro de ganes de tornar a casa una temporada. I un cop a Teheran, cada pedalada sera una menys per arribar-hi. Aixo es una gran motivacio!




1 de setembre del 2011. Segon dia a Shanghai i primera visita al Bund. Crec que l'unic que queda d'aquell Nil es l'essencia. No soc el mateix. Hi ha hagut tantes experiencies, persones i llocs que m'han canviat el punt de mira, que mai tornare a ser el d'abans. Per no quedar, no queda ni el moreno paleta de la bici. Estava negre!




Novembre del 2011. Hector, estuvo padrisimo! Te acuerdas de la cara de Yao Ming al pedirle que se levantara para la foto? Imposible de olvidar! 


Dema David Beckham ve a passar unes hores a la uni, com a part de la seva gira xinesa. Igual que amb el Yao Ming, esgotare tots els mitjans per aconseguir una foto amb ell. I es que Beckham sempre ha sigut una referencia per mi, fins i tot quan jugava al Madrid. Tot un model d'elegancia i de mantenir el tipus en public. 


lunes, 17 de junio de 2013

PRESAGIS D'UN FUTUR IMMINENT

18.06.13


SHANGHAI.




Sense que fos la meva intencio, avui he fet tres fotos que son un presagi del meu futur imminent. Primer, la graduacio d'una promocio d'alguna de les Escoles de Tongji. La meva arribada a la uni aquest mati per fer tesina ha coincidit amb el moment que llençaven els barrets a l'aire, fent-me veure que aqui tambe tenen aquesta tradicio. 


D'aqui un parell de setmanes jo hauria de celebrar-ho de la mateixa forma, pero em conformo simplement en aprovar la tesina, obtenir el master de Camins i marxar a Iran el 9 de juliol sense cap contratemps. On he de firmar?




Segon, la prova que l'estiu no esta per tonteries i ve disposat a recuperar el temps perdut. Xafogor inhumana, que sumada als problemes que torno a tenir amb l'aire condicionat al pis, es fa insoportable. 


La calor i les condicions climatiques amb que haure de conviure en la travessa en bicicleta de l'estiu son els factors que mes em preocupen. No durant el dia, que ja assumeixo que sera un infern, sino sobretot durant la nit, perque se que el no descansar be pot ser la diferencia entre el fracas i l'exit. 




Per ultim, una imatge val mes que mil paraules. Sera una metafora de la duresa que m'espera per aquells paisos???


domingo, 16 de junio de 2013

A REVEURE, MUHAMMAD!

16.06.13


SHANGHAI.




El Muhammad es de les primeres persones que vaig coneixer a Shanghai. Es d'Afganistan, tambe estudia Enginyeria de Camins a Tongji University, i ell si que es un amic de veritat. Recordo que quan vivia a la residencia universitaria passava sovint per la seva habitacio, que compartia amb l'Ahmed i l'Ahmadi, i intercanviavem experiencies, li preguntava sobre el terrorisme i Bin Laden, sobre la relacio amb les dones al seu pais, etc. I no tenia cap problema en explicar-m'ho tot. Es un tiu molt obert i divertit! 


Vaig aprendre molt d'ell. I ho segueixo fent, malgrat no veure'l tant com abans. Ahir vaig quedar amb ell per despedir-me i per anunciar-li la meva tornada al gener. A vegades penso que en d'altres paisos i cultures tenen uns valors de l'amistat i de l'amor dels quals hauriem d'aprendre moltes coses.  




La seva religio li prohibeix beure alcohol, pero no divertir-se en una discoteca. I es que el Muhammad es un fiestero com pocs. I ahir m'ho va demostrar!




Avui, tornada a la realitat, es a dir, la tesina. I amb una companya que ja trigava en arribar: la calor, que es fa insportable amb l'altissima humitat de Shanghai.






Mentre ahir tornava a casa de matinada, em vaig trobar amb aquest grup de xinos fent una foguera al mig del carrer. No de qualsevol carrer, sino de Huai Hai Road, que vindria a ser com la Diagonal a Barcelona. Quan la policia va passar, simplement va preguntar: "Ho teniu controlat?". En respondre afirmativament, els cossos de seguretat van seguir endavant com si res. Increible!


sábado, 15 de junio de 2013

A FULL!!!

15.06.13


SHANGHAI.




Com solia dir el meu ex entrenador de tennis Oscar Castillon, a full!!! Victima clara del sindrome de l'estudiant de deixar-ho tot per ultima hora, estic treballant de valent amb la tesina. Ja no queda res per volar a Teheran, i he d'apretar per enllestir-la.




Per aixo, en els ultims dos dies m'he reunit amb el meu supervisor Weimin Ye tres vegades, hem debatut i buscat solucions als problemes amb que m'estic trobant i hem marcat conjuntament el cami a seguir la propera setmana, en que ell estara a Alemanya per feina.


La que ve es la setmana clau. La intencio es tenir una primera versio final de la tesina dijous vinent, i fer-ne la defensa davant d'un tribunal de Tongji a finals de juny o principi de juliol, per a l'acabar disposar de 6 dies lliures per tancar la resta de temes pendents (contracte del pis, gestions als bancs, enviament de maletes, empaquetament de bicis, paperassa d'UPC i de Tongji, matricula universitaria del proper curs, etc.) i per despedir-me com Deu mana de la ciutat.




Aqui es on compro l'esmorzar cada mati que vaig a Tongji. Amb un parell de 包子 (Bao Zi), que son unes boles de pa amb carn i fideus a dins, quedo mes que satisfet, i tot per nomes 2Y (0.25 euros). A full que aixo si que ja es l'sprint final!!!


jueves, 13 de junio de 2013

GENER 2014: TORNADA A SHANGHAI

13.06.13


SHANGHAI.




A 26 dies de marxar de Shanghai, anuncio que hi haura una segona part del Nil a la Xina. Despres de lluitar-ho, he aconseguit una oportunitat per venir a fer el Projecte Final de Carrera del gener al juliol de l'any vinent a Shanghai. Sera al CEIBS (China Europe International Business School), una de les escoles de negocis mes prestigioses de Shanghai - i m'atreviria a dir de Xina -, fundada pel Pedro Nueno i que segueix la mateixa filosofia que l'IESE. En ella hi ha una catedra de logistica del Port de Barcelona, on s'hi fa recerca sobre els processos d'importacio i exportacio Xina-Europa.




El catedratic es el Jaume Ribera, qui va ser president d'UNIM, pero qui realment remena les cireres es la Cristina Castillo, enginyera de Camins que porta 8 anys vivint a Shanghai i a qui conec des de fa molt temps d'una xerrada a l'UPC. Fa uns mesos vaig quedar amb ella per exposar-li els meus plans de futur, i em va explicar tot el que fan al CEIBS. Ho vaig trobar apassionant. Per aixo, i donat que el programa d'intercanvi a que estic adscrit m'obliga a tornar a Barcelona per cursar les Optatives de cinque i el PFC, vaig mirar de poder realitzar aquest projecte al CEIBS. I finalment ha tirat endavant. El meu tutor de la UPC sera el Mateu Turro, a qui espero coneixer en persona al setembre despres de la travessa en bicicleta Iran-Barcelona. 




De fet, des de ja fa mes d'un any havia buscat la forma de redactar el PFC a l'estranger, ja fos a Shanghai, a una altra ciutat de Xina o a l'Africa negra. Clar que, vivint aqui, era mes facil pensar en la tornada a Shanghai. Vaig parlar amb COMSA, que te oficines a Xina, i amb una empresa de materials de construccio amb seu a Suzhou, pero per motius diversos ambdues converses no van arribar a bon port.  




Avui veig l'oportunitat al CEIBS immillorable. No nomes em permet fer el PFC sobre un ambit que contemplo com a possible futur professional, sino que a mes em permet fer-ho a Shanghai, coneixer a gent important d'aquest mon i ser lliure a l'acabar-lo per entrar al mon laboral, ja que haure acabat la carrera. 


Ahir vaig dinar amb la Cristina i la conversa encara em va motivar mes. Fins ara ella sempre havia tingut dos becaris, pero a partir de l'any vinent ja no els tindra, i jo sere el seu unic ajudant. Pero aixo no em preocupa, vindre disposat a treballar moltissim i a ser una esponja d'absorbir coneixement. A mes, un dels molts projectes per l'any que ve, segons em va dir, inclou la col·laboracio conjunta dels ports de Shanghai, Singapur, Corea, Taiwan i Hong Kong! Es a dir, molts dels llocs on m'agradaria passar-hi una temporada en el futur!




Gracies per l'oportunitat, Cristina. Estic molt motivat i convençut que no la desaprofitare!


martes, 11 de junio de 2013

DRAGON BOAT FESTIVAL

12.06.13


SHANGHAI.




Avui a Xina es un dia festiu. Es l'anomenat Dragon Boat Festival, i se celebra cada any el 5e dia del 5e mes del calendari lunisolar xines. Les celebracions mes importants que es duen a terme son: menjar dumplings d'arros, beure un vi anomenat Xiong Huang Jiu i fer carreres de rem amb barques en forma de drac. 




Es considera que aquest dia el Sol esta al seu punt de maxima esplendor durant el solstici d'estiu, i coincideix tambe amb el dia mes llarg de l'any a l'hemisferi nord. El Sol, igual que el drac xines, representa tradicionalment l'energia masculina, mentre que la lluna, com el fenix, representa l'energia femenina. El solstici d'estiu es el moment algid de l'any de l'energia masculina, mentre que el solstici d'hivern, que representa la nit mes llarga de l'any, fa el mateix amb l'energia femenina. Per aixo la imatge masculina del drac esta associada a aquest festival. 


Fins aqui la teoria. A la practica, avui es un dia en que la gent no treballa. Igual que ahir dimarts i dilluns, ja que ha estat un pont de tres dies. Ara be, com que a priori ni ahir ni abans d'ahir eren dies festius, i per decret nacional ho van passar a ser, el cap de setmana passat va esdevenir laboral. Per tant, setmana de 7 dies laborals seguida d'un pont de 3 dies. Em sembla una tonteria, ja que en el fons es moure el cap de setmana a mitjans de setmana, i afegir-li un dia de res. Pero aixi es com funciona Xina!




En qualsevol cas, per mi cada dia es festiu i laboral a la vegada. I com a tal, he anat a l'oficina a treballar en la tesina. I m'he endut una sorpresa majuscula en veure que tots els meus companys tambe hi eren! Ells si que no fallen mai!