Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 1 de junio de 2013

GRACIES, VICTOR!

01.06.13


SHANGHAI.








Avui podria parlar de la nit d'ahir al Hollywood, una de les discoteques mes occidentals de Shanghai, o podria parlar de les dues hores de conversa telefonica amb la Seraphine despres d'un mes de no fer-ho. 




Fins i tot podria parlar del famos mico toca collons de davant del Hollywood, que si et despistes et roba el menjar, la beguda o qualsevol altra pertinencia. Pero no ho fare. Avui el post va dedicat a un dels meus idols i referencies a nivell esportiu, el Victor Valdes. 




Foto per la historia amb el meu pare a punt de marxar a Wembley al maig del 2011, on el Barça va guanyar la seva quarta Champions contra el Manchester United!


Tothom sap l'admiracio que li tinc al Valdes. I si no, nomes cal veure l'unica samarreta del Barça que posseeixo, amb el seu nom inscrit a l'esquena. Quan jo tenia nomes 10 anys, i ell 17 i era el porter titular del Barça B, anava al Mini Estadi nomes per veure'l jugar a ell. Donava la casualitat que aleshores tambe gaudia en directe d'altres futbolistes com Xavi, Puyol o Iniesta. Ningu el coneixia, el Victor, pero per mi ja era un fora de serie, el numero 1. 


El temps el va col·locar al lloc que es mereixia. Ha estat el millor porter de la historia del Barça, i ara que ha arribat a dalt de tot, necessita nous reptes. L'entenc perfectament, jo faria el mateix. Em sap molt greu que no m'hagi esperat a que torni al setembre per poder-me despedir, pero respecto la seva decisio i li desitjo molta sort alla on vagi. Ets un crack, Victor! 




Al meu llit de Barcelona encara conservo el seu autograf de fa mes de 10 anys. I els que li queden!


No hay comentarios:

Publicar un comentario