SHANGHAI.
Anyorat mes que mai de Barcelona, cremat de Shanghai pero trist d'abandonar-lo en menys d'un mes, impacient per descobrir nous paraisos a Iran, Turquia, Bulgaria o Serbia, segueixo tenint un somni: Hong Kong. En aquests dos anys hi he anat dues vegades. Primer amb els pares, despres amb els amics. Primer a l'hivern, despres a l'estiu. Primer amb la incognita de que m'hi trobaria, despres convençut que tornava a la meva ciutat preferida - amb permis de Barcelona, clar -. I m'hi he enamorat. Somnio en viure-hi durant uns anys de la meva vida venidera. I se que ho fare.
Mentrestant, i seguint en la linia de disfrutar dels amics a l'hora que treballo dur en les obligacions del dia a dia, passo força temps amb un grup de noies de Hong Kong que vaig coneixer fa relativament poc, pero amb qui sembla que siguem amics de tota la vida.
Son l'Alice, la Seven i la Bell, que han vingut a Shanghai un mes de vacances. Ahir vaig anar al M2 amb elles i uns amics seus xinesos. Jo vaig proposar el brindis inicial: per Hong Kong!!
Fins a dia d'avui amb tothom qui he conegut de Hong Kong hi he congeniat. Potser soc jo, potser estic obsessionat, potser exagero, pero els hongkongnesos/es son una gent meravellosa! Un dels motius principals pels quals hi vull anar a viure!
Hola Nil des de Vilanova!!
ResponderEliminarVeig que ja comencen els comiats a un mes vista del teu retorn a Barcelona, i encara que hagin siguts alumnes, com diem a casa " el roce fa el carinyu" i els teus alumnes t´han valorat perque els has ajudat i això tot i que tu dius que no et vols dedicar a la docència d´entrada ja tens forces piropus en el camp de l´ensenyament.
Aquest darrer mes ja veig que les hores de treball en la tesis i les festes de comiat s´aniran intercalant dia si dia també!!
Fins la propera,
Eva Cabutí