Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 16 de junio de 2013

A REVEURE, MUHAMMAD!

16.06.13


SHANGHAI.




El Muhammad es de les primeres persones que vaig coneixer a Shanghai. Es d'Afganistan, tambe estudia Enginyeria de Camins a Tongji University, i ell si que es un amic de veritat. Recordo que quan vivia a la residencia universitaria passava sovint per la seva habitacio, que compartia amb l'Ahmed i l'Ahmadi, i intercanviavem experiencies, li preguntava sobre el terrorisme i Bin Laden, sobre la relacio amb les dones al seu pais, etc. I no tenia cap problema en explicar-m'ho tot. Es un tiu molt obert i divertit! 


Vaig aprendre molt d'ell. I ho segueixo fent, malgrat no veure'l tant com abans. Ahir vaig quedar amb ell per despedir-me i per anunciar-li la meva tornada al gener. A vegades penso que en d'altres paisos i cultures tenen uns valors de l'amistat i de l'amor dels quals hauriem d'aprendre moltes coses.  




La seva religio li prohibeix beure alcohol, pero no divertir-se en una discoteca. I es que el Muhammad es un fiestero com pocs. I ahir m'ho va demostrar!




Avui, tornada a la realitat, es a dir, la tesina. I amb una companya que ja trigava en arribar: la calor, que es fa insportable amb l'altissima humitat de Shanghai.






Mentre ahir tornava a casa de matinada, em vaig trobar amb aquest grup de xinos fent una foguera al mig del carrer. No de qualsevol carrer, sino de Huai Hai Road, que vindria a ser com la Diagonal a Barcelona. Quan la policia va passar, simplement va preguntar: "Ho teniu controlat?". En respondre afirmativament, els cossos de seguretat van seguir endavant com si res. Increible!


No hay comentarios:

Publicar un comentario