SHANGHAI.
No estic be. Tampoc malament. Massa emocions recorren el meu cos ultimament i no se com descriure-les. Hi ha dies que em sento capaç de menjar el mon, d'altres que em faig petit a l'habitacio i em quedo atrapat en el passat. Estic a punt de deixar enrere els millors dos anys de la meva vida, i tinc por que mai tornin. Alhora, tinc un futur que m'il·lusiona, pero que es tan incert com la vida mateixa. A les nits em costa dormir, el meu cap dona massa voltes. Aquests dies surto al carrer i camino sense rumb. A cada cantonada recordo histories que em treuen somriures espontanis, pero que van acompanyats d'un sentiment de nostalgia insoportable. I no puc evitar que em salti alguna llagrima. Els xinos que em vegin deuen pensar que estic boig.
Immediatament, pero, el meu cap fa un gir de 180º i mira endavant. Que passara d'aqui 20 dies quan aterri a Teheran? No ho se, i aixo em neguiteja. No m'agrada no tenir el control. L'unica veritat es que em moro de ganes de tornar a casa una temporada. I un cop a Teheran, cada pedalada sera una menys per arribar-hi. Aixo es una gran motivacio!
1 de setembre del 2011. Segon dia a Shanghai i primera visita al Bund. Crec que l'unic que queda d'aquell Nil es l'essencia. No soc el mateix. Hi ha hagut tantes experiencies, persones i llocs que m'han canviat el punt de mira, que mai tornare a ser el d'abans. Per no quedar, no queda ni el moreno paleta de la bici. Estava negre!
Novembre del 2011. Hector, estuvo padrisimo! Te acuerdas de la cara de Yao Ming al pedirle que se levantara para la foto? Imposible de olvidar!
Dema David Beckham ve a passar unes hores a la uni, com a part de la seva gira xinesa. Igual que amb el Yao Ming, esgotare tots els mitjans per aconseguir una foto amb ell. I es que Beckham sempre ha sigut una referencia per mi, fins i tot quan jugava al Madrid. Tot un model d'elegancia i de mantenir el tipus en public.
No hay comentarios:
Publicar un comentario