Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

jueves, 13 de junio de 2013

GENER 2014: TORNADA A SHANGHAI

13.06.13


SHANGHAI.




A 26 dies de marxar de Shanghai, anuncio que hi haura una segona part del Nil a la Xina. Despres de lluitar-ho, he aconseguit una oportunitat per venir a fer el Projecte Final de Carrera del gener al juliol de l'any vinent a Shanghai. Sera al CEIBS (China Europe International Business School), una de les escoles de negocis mes prestigioses de Shanghai - i m'atreviria a dir de Xina -, fundada pel Pedro Nueno i que segueix la mateixa filosofia que l'IESE. En ella hi ha una catedra de logistica del Port de Barcelona, on s'hi fa recerca sobre els processos d'importacio i exportacio Xina-Europa.




El catedratic es el Jaume Ribera, qui va ser president d'UNIM, pero qui realment remena les cireres es la Cristina Castillo, enginyera de Camins que porta 8 anys vivint a Shanghai i a qui conec des de fa molt temps d'una xerrada a l'UPC. Fa uns mesos vaig quedar amb ella per exposar-li els meus plans de futur, i em va explicar tot el que fan al CEIBS. Ho vaig trobar apassionant. Per aixo, i donat que el programa d'intercanvi a que estic adscrit m'obliga a tornar a Barcelona per cursar les Optatives de cinque i el PFC, vaig mirar de poder realitzar aquest projecte al CEIBS. I finalment ha tirat endavant. El meu tutor de la UPC sera el Mateu Turro, a qui espero coneixer en persona al setembre despres de la travessa en bicicleta Iran-Barcelona. 




De fet, des de ja fa mes d'un any havia buscat la forma de redactar el PFC a l'estranger, ja fos a Shanghai, a una altra ciutat de Xina o a l'Africa negra. Clar que, vivint aqui, era mes facil pensar en la tornada a Shanghai. Vaig parlar amb COMSA, que te oficines a Xina, i amb una empresa de materials de construccio amb seu a Suzhou, pero per motius diversos ambdues converses no van arribar a bon port.  




Avui veig l'oportunitat al CEIBS immillorable. No nomes em permet fer el PFC sobre un ambit que contemplo com a possible futur professional, sino que a mes em permet fer-ho a Shanghai, coneixer a gent important d'aquest mon i ser lliure a l'acabar-lo per entrar al mon laboral, ja que haure acabat la carrera. 


Ahir vaig dinar amb la Cristina i la conversa encara em va motivar mes. Fins ara ella sempre havia tingut dos becaris, pero a partir de l'any vinent ja no els tindra, i jo sere el seu unic ajudant. Pero aixo no em preocupa, vindre disposat a treballar moltissim i a ser una esponja d'absorbir coneixement. A mes, un dels molts projectes per l'any que ve, segons em va dir, inclou la col·laboracio conjunta dels ports de Shanghai, Singapur, Corea, Taiwan i Hong Kong! Es a dir, molts dels llocs on m'agradaria passar-hi una temporada en el futur!




Gracies per l'oportunitat, Cristina. Estic molt motivat i convençut que no la desaprofitare!


1 comentario:

  1. Hola Nil des de Vilanova!!!
    Estic contenta de que estiguis content, ja veig que passaràs sis mesos a casa per recuperar forces i carregar les piles però que el projecte de l´any vinent a terres xineses amb la Cristina i com a primer i únic becari t´ha engrescat molt i que la feina a fer també t´il.lusiona, per tant endavant!!, només faltaria!!! això si, prohibit tancar el blog només et deixem deixar-lo en "standby" mentres siguis a terres catalanes jaja!!!
    Una abraçada,
    Eva Cabutí

    ResponderEliminar