SHANGHAI. Fa temps, un savi per qui tinc un gran respecte, malgrat haguem perdut el contacte, va postular les dues normes que havia de seguir per ser un bon vividor. Aquestes son: no escatimar i anar templat. I sempre les tinc presents. La veritat es que es poden aplicar a cada situacio i circumstancia, i efectivament son dues de les claus per viure la vida.
Per exemple, sense saber que menjare d'aqui 10 dies per terres iraneses, ahir vaig anar per ultim cop al Carrefour. I no vaig escatimar en comprar salmo i salsa pesto, dos dels meus plats preferits.
Aixi es com ha quedat el meu armari, despres que aquest mati hagi portat a l'aeroport l'ultima de les meves maletes amb totes les meves pertinencies que no necessitare en la travessa en bicicleta. L'habitacio esta buida!
I aixo, afegint-li eines, medicaments i quatre peces de roba per vestir, es tot el que m'endure de viatge.
Us presento finalment les lamines de cartro i la cinta adhesiva que utilitzare per muntar la caixa on posare la bici pel vol Shanghai - Teheran, i els paquets del costat que deixare a casa l'Effy fins que torni a Shanghai al gener de l'any vinent.
Ahir, una nova gran nit, aquest cop al S2, rodejat de grans persones i amics d'UPC i UPM. Abans de venir a Shanghai, mai havia sortit de festa a Barcelona. Que passara quan torni? Per descomptat voldre descobrir la nit barcelonina. Pero...m'agradara? Sera molt diferent? No ho se, primer vull acabar de passar-m'ho be aqui. Em queden nomes 11 dies i 10 nits a l'increible ciutat on he estat vivint els ultims dos anys. I, sense oblidar la preparacio de la defensa de la tesina, penso no escatimar en disfrutar del moment!
Per cert, el savi a qui em referia al principi va ser tambe autor del lema d'aquest bloc: Dos gorrions mai volen en la mateixa direccio, cada rafega es eterna en el seu indret. El dia que ho entenguis, et faras gran. Quan ho interioritzis, seras llegendari.
Hola Nil des de Vilanova!!!
ResponderEliminarAixò s´acaba!!Si més no aquesta etapa, a 4 díes de defensar la tesina, tot són comiats i festes,dos anys donen per molt, per moments bons, tristos, alegries, nervis....però la vida continua, Barcelona t´espera després d´aquesta aventura que comences properament amb la Meri la teva "parella" durant mes d´un mes.
Avui segur que hagués sigut d´aquells díes que t´hagués agradat ser a Barcelona. Dos sentiments junts, el camp nou i el concert per la llibertat, molt emotiu!!
Bé Nil sort en l´exposició oral!! estic convençuda que ho faràs molt bé, tot i que el teu nivell d´exigència és alt i sempre penses que ho pots millorar.
Una abraçada!!
Eva Cabutí
Ahhh i tot i que no estiguis a Shangai i em permeto parlar per boca de tots els seguidors del blog volem que la tornada a Barcelona sigui documentada gràfica i literalment jaja!!!