FINAL D'ETAPA

28.02.12

SHANGHAI. Aquesta flor daurada simbolitza el retorn de Hong Kong a mans de Xina fa 15 anys:

Els ultims dos dies a Hong Kong han estat, si mes no, diferents. I tot gracies a l'August, una hongkongnesa que vaig coneixer a Shanghai i que m'ha ensenyat de Hong Kong el que els turistes normals no veuen: des d'anar amb bus fins a un lloc desert de turistes al mig del camp fins a visitar l'hospital de St. Paul (per motius de salut de la seva avia), passant per tastar menjars tipics (com uns postres horribles de tofu caramelitzat), aprendre algunes paraules en Cantones - idioma completament diferent al Mandari - i compartir taula amb una familia hongkongnesa per sopar.

Per cert, mai havia vist una gala dels Oscars. Quina gracia que el primer cop que ho faci sigui en un pis de Hong Kong...

A la nit, festa d'aniversari d'un amic de l'August al centre de la ciutat. Tot i que la musica, els decorats i les cares xines eren les mateixes que a Shanghai, es nota que aquesta gent te un altre nivell de vida...I que agradable es poder parlar en angles amb tothom!

Aquesta es l'August. 我想你! 我们三月十四日在上海见面,好吧?

I aquest mati, per enessima vegada amb son, cap a Shanghai falta gent! Escric des de la recepcio de l'hotel dels pares, on els espero per anar a buidar el buffet lliure, sobretot de peix i carn. Tenint en compte que es impossible trobar-ne de bo a Shanghai amb el pressupost xino-catala que anem, he d'omplir reserves.

Es l'ultima nit dels pares a Xina. Han passat molt rapid aquests dies...M'ho he passat molt be i espero que en el futur proxim es pugui repetir l'experiencia, a poder ser tambe amb el Pol i el Jan. Dema comenca una nova etapa de la meva estada a Shanghai, despres d'un ultim mes molt intens que, de ben segur, m'ha fet canviar com a persona.

ON ESTAN ELS NO XINOS?

25.02.12

HONG KONG. Novament dia tipic i topic de turisme, sense avaries de moto ni pallisses vietnamites pel mig. Cada vegada veig mes clar que Vietnam marcara un abans i un despres en la meva vida, i ara moltes experiencies que en el seu moment van ser dures comencen a ser anecdotes divertides.

Es veu que Hong Kong, a mes de tenir rascacels i molta densitat de poblacio, tambe te llocs paradisiacs. Avui hem anat a un d'ells, a poc mes de mitja hora en bus. He de confessar que m'esta sorprenent molt positivament tota aquesta zona.

Com a curiositat, hem passat per davant de l'hotel on el rei del pais vei i la seva dona van celebrar la lluna de mel. Que estrany se'm fa dir la paraula rei...De fet, no entenc com encara poden existir aquest tipus de titols de sang en un mon que es fa dir civilitzat i globalitzat. A mes, sembla que ultimament no en tenen prou de robar-nos a tots els ciutadans en el dia a dia, que a sobre necessiten ingressos extra desviant encara mes fons publics i creant empreses falses. I despres a la Wikipedia encara posa que tenen tracte d'"Excelentissim Senyor". Tot plegat, lamentable. En fi, que estava dient? Ah si, que aquest es l'hotel.

Millor canvio de tema, que sino em poso de mal humor...A la tarda hem fet un passeig en barca per veure com una etnia de Hong Kong viu des de fa segles en cases sobre l'aigua. Realment sorprenent...

I aquesta es una de les meves fotos preferides fins ara. Esta feta a la zona amb mes densitat de poblacio del mon, amb mes d'1,5 milions de persones per km quadrat. Algu hi troba un pare i un fill no xinos?

L'OCCIDENT DE XINA

24.02.12

HONG KONG. A vegades, quan no se sap alguna cosa del cert es millor no parlar d'ella. Ahir em vaig equivocar: oficialment Hong Kong forma part de Xina. Ho he apres aquesta tarda durant la ruta turistica amb bus per la ciutat amb mes rascacels del mon.

Fa molt temps, els anglesos van acordar deixar en pau el nord de Xina a canvi que els xinesos els hi cedissin durant 150 anys les illes de Hong Kong. Aixi va ser, i aquests 150 anys van acabar el 1997, quan Hong Kong va ser retornat al gegant asiatic. Per tant, tot i la llibertat que te en tots els camps administratius excepte Defensa i Politica Exterior, Hong Kong es Xina.

Abans de saber tot aixo, al mati haviem anat a veure una de les principals atraccions turistiques de les illes de Hong Kong: "The Big Budha". Si que es gran si...

M'agrada Hong Kong! A simple vista s'hi veu una qualitat de vida molt superior a la de Shanghai i la resta de Xina. Com els hi comentava als pares al metro, per moments sembla que estiguem en una ciutat d'Occident en que els habitants tenen cara de xinos. En la meva opinio, son petits detalls els que em porten a pensar aixo: veig molta mes gent asseguda en terrasses parlant i fent vida social, gent que ve de fer esport amunt i avall, molts mes adults panxuts, families senceres juntes, etc. 

Aqui van unes quantes fotos del bus turistic d'aquesta tarda i nit.

Quin contrast totes aquestes vistes amb les de fa uns dies al mig de la selva vietnamita...

HONG KONG

23.02.12

HONG KONG. Ja puc sumar un altre pais asiatic a la meva col.leccio. Be, aixo si considero Hong Kong com a pais. En teoria ho es, pero, de forma semblant amb el que passa a Taiwan, poca gent sap ben be en que consisteix aquesta gran ciutat i quin grau d'autonomia te respecte Xina.

Tant al tren des de l'aeroport fins al centre de la ciutat com al carrer de cami a l'hotel ja he comencat a observar el que tothom diu: Hong Kong es diferent de la Xina que la gent s'imagina. I no falten raons: tot sembla mes modern, esta plenissim d'occidentals, els preus son com els d'Europa, la gent vesteix diferent, etc. Sembla que sigui una illa europea al mig d'Asia.

 

 

Com que el vol ens l'han retrassat mes de 4 hores, hem arribat practicament de nit i no hem tingut temps de fer res. A mes, despres de la nit passada, en que he dormit poc mes de 2h, el meu cos tampoc donava per mes. Per cert, una questio que no ve al cas, des de quan Hawaii forma part d'Estats Units?

Ultimament m'estic oblidant de fer fotos! Aquesta es l'unica que tinc del dia d'avui. Es un exemple grafic que els asiatics en general son mes petits que nosaltres. A l'entrevista que semblava que feien, pretenien que la diferencia d'alcada no es notes, posant una caixa sota els peus dels dos xinesos!

SENSE PODER VOLAR...

22.02.12

SHANGHAI. Ens han anul.lat el vol a Hong Kong pel mal temps! Per be que el dia del meu retorn a Shanghai era dels millors que he vist mai aqui, des de llavors la cosa ha anat a pitjor i tornem a estar en la normalitat shanghainesa: molta boira i humitat.

El vol, que havia de sortir aquest migdia, l'han retrassat fins les 2 de la matinada. Per no perdre el temps inutilment a l'aeroport, l'hem canviat per un altre dema al mati, no sense abans haver-me hagut de barallar i colar com un xino mes per no passar tota la tarda al mostrador. Era un caos!!

Els ultims dos dies m'han deixat fet pols, ja que a les moltes hores de visites turistiques s'ajunten les poques de son. Pero aixo no vol dir que no m'ho estigui passant de conya!

Una de les parades obligatories va ser a Tongji, la universitat. Alla els pares van coneixer alguns dels meus professors i, com era d'esperar, vam anar a menjar al Moro. Se que segueix pendent un dia parlar del Moro, tot arribara...Aqui em teniu demanant un dels plats tipics del local per mi i pel meu pare.

I per sopar, que millor que pasta i pizza amb tot el guetto catala de Shanghai? Tots enginyers!

I aquest es el resultat dels ultims dos dies sense parar: sense forces ni per anar de l'hotel dels pares al meu pis, i aixo que estan a poc mes d'un quart d'hora caminant...

AMB ELS PARES

20.02.12

SHANGHAI. Aixi es, nomes una hora despres d'aterrar a Shanghai des de Ho Chi Minh, els meus pares feien el mateix des de Barcelona, previa escala a Helsinki.

Ahir, com que estaven bastant tocats despres de 15 h de vol mes el consequent jet lag, vaig ser bo amb ells i els vaig deixar anar a dormir, tot i que fins ben entrada la tarda vam passejar pels llocs mes turistics de la ciutat.

Una de les coses que mes em van agradar va ser pujar fins a dalt del World Finantial Center, el 3r edifici mes alt del mon, amb 492 m d'alcada. El dia, tot i ser una mica emboirat - mes per contaminacio que per condicions climatiques -, era dels millors que he tingut a Shanghai en aquests mesos.

Com impactava la sensacio de tenir Shanghai als peus! Alguns no s'atrevien ni a apropar-se al vidre pel vertigen, eh pare!

Maria, et sona aquesta foto?

I no vull acabar l'entrada sense donar les gracies a l'Albert i la Montse per l'abric salvador que m'han enviat. Ara segur que per molt fred que faci sempre tindre un microclima dins d'ell!

I tambe gracies als avis per la carta, m'ha fet molta il.lusio. Llastima que l'altra que vau enviar es va perdre...En qualsevol cas, sapigueu que considerare la meva faceta com a novel.lista, la veritat es que amb el blog m'he adonat que m'agrada molt escriure.

A REVEURE, VIETNAM!

17.02.12

HO CHI MINH, VIETNAM.

Foto feta per l'Oriol fa uns dies. Com la posta de Sol en un dia qualsevol, el nostre viatge s'acaba, i aviat tocara tornar a la realitat. Be, per mi encara queden bastants dies per tornar a la vida "normal" de Shanghai, ja que d'aqui poc mes de 24 h em reunire amb els meus pares 6 mesos despres. Quines ganes d'ensenyar'ls-hi Shanghai i passar amb ells una setmana a Hong Kong!

Aqui van unes quantes fotos de Ho Chi Minh, la ciutat mes gran i, sens dubte, mes plena de turistes de Vietnam. Recorda bastant a Shanghai, pero sense gaires rascacels i amb un ambient mes distes. M'atreviria a dir que per l'ambient del carrer s'assembla a una ciutat europea.

Per qui no ho sapiga, la ciutat pren el nom del qui va ser lider revolucionari marxista i president de la Republica de Vietnam fa uns 60 anys. Aquesta foto em va fer molta gracia, perque Ho Chi Minh apareix en un quadre al costat de Messi. L'altre dia ho discutiem entre nosaltres, pero...a dia d'avui hi ha algu mes conegut que Messi a tot el mon? Jo posaria la ma al foc que no...

Tot i passar gairebe 3 dies sencers a Ho Chi Minh, no hem visitat res de la ciutat, ni tampoc hem anat al delta del Mekong i als tunels de Cu Chi, dos llocs que estan aqui mateix i que son imprescindibles de veure a Vietnam. Pero teniem excusa: haviem de vendre si o si la nostra companya de viatge les ultimes dues setmanes.

Aquesta tarda me l'he passat preguntant a tots els guiris que veia si estaven interessats en comprar la nostra Minsk. Dec haver parlat amb mes de 200 persones, i no exagero. Quan ara hem anat a sopar, cada pocs metres la gent m'aturava i em preguntava si havia tingut sort. Dec haver-me convertit en el noi de la Minsk de Ho Chi Minh!

I la veritat es que hem tingut sort. Aixo si, merescuda. Pero no vull cantar victoria abans d'hora. Dema al mati hem quedat amb els compradors, que pagaran per ella poc menys del que nosaltres vam pagar al comprar-la. A veure si tot va be i podem dir que hem viscut una experiencia inoblidable a Vietnam per molt pocs diners.

Foto de grup a Hue amb una bandera vietnamita al fons. Ara ho pensava i sembla que faci mesos del dia que vam creuar la frontera de Xina amb Vietnam. I es que hem viscut tantes coses en aquest pais... Com em va dir el meu pare l'altre dia, la pagina del llibre de la meva vida que he escrit a Vietnam no l'oblidare mai.

Tot i aixi, han quedat moltes coses pendents a fer. Per tant, em veig obligat a dir: A REVEURE, VIETNAM!

FILLS DE PUTA

15.02.12

HO CHI MINH, VIETNAM. El titol d'aquesta entrada es clar i catala, i no es cap error ni m'he tornat boig. Perque mentre ahir a la nit jo em retorcava de mal de panxa al llit i visitava el lavabo cada mitja hora per una indigestio sense importancia que ja esta mes que curada, uns vietnamites sense cervell van perseguir amb motos, pedres i pals als meus amics i companys de viatge pels carrers del poble on estavem...SENSE CAP MOTIU.

A les 2 de la matinada, quan ja comencava a estar preocupat per ells perque cada vegada que em despertava veia que seguia sol a l'habitacio, l'Olau va picar a la porta per explicar-me tot el que havia passat. Va ser llavors quan vaig sortir a fora i, amb la situacio ja controlada, em vaig trobar amb tot el panorama. I la policia pel mig sense fotre res mes que petar la xerrada i fumar ves a saber que. Quina ineficiencia!

No vull comentar res en detall per aqui perque cap mare es preocupi. De fet, en teoria no hauria d'haver dit res de tot aixo perque despres em foten bronca per explicar coses que no hauria d'explicar. Pero aquest es el meu blog i dic el que vull, i a qui no li agradi que no el llegeixi. Nomes vull deixar clar que gracies a Deu tots estem be. I que els fills de puta que van estar a punt de liar-la haurien d'estar a la preso de per vida.

Despres d'un dia estrany en que ens hem separat novament en grupets de dos, aquest cop per necessitat, som tots a Ho Chi Minh menys l'Oriol i el Manu, que arribaran dema. Aquesta nit crec que dormirem com bebes.

Foto de fa tan sols una estona, sopant en una terrasseta de Ho Chi Minh. Sens dubte el millor moment del dia.

AMB MOLTA CALMA

14.02.12

BAO LOC, VIETNAM. Tot i anar a dormir mes tard de l'habitual, i alguns mes felicos que altres per motius que ara no venen al cas, el despertador ha sonat forca d'hora. Tot i aixi, entre haver d'esmorzar, passar pel taller a posar a punt les motos i empaquetar-ho tot, s'ha fet migdia...A vegades som tan lents!

En consequencia, no hem pogut aprofitar gaire el dia a Da Lat. Aixo si, abans de tirar milles cap a Ho Chi Minh, hem parat al mig de la muntanya per banyar-nos de nou al riu. Be, encara tenim dubtes de si era un riu o la claveguera de Da Lat...

Hem hagut de suar durant una bona estona per un cami estret i amb branques per tot arreu abans d'arribar-hi. Pero un cop alla ens hem apalancat de bona manera entre les roques mentre reiem d'anecdotes del viatge i planificavem els propers dies.

I tambe hi ha hagut moments de reflexio personal...

Com deia ahir, la meta final de Ho Chi Minh es trobava aquest mati a 310 km. Amb molta calma, i per primer cop fent "siesta" despres de dinar en una amahaca vietnamita, hem posat rumb al nostre desti. Ens ho hem pres amb tanta calma que nomes hem fet 100 km. Dema si tot va be ens plantarem a la ciutat mes poblada de Vietnam, que no la capital (Hanoi), on passarem els darrers dies d'aquest viatge.

A mesura que tiravem cap a l'oest, el dia cada cop era mes fosc. Sembla que s'acosta tempesta!

ELS ALPS DE VIETNAM

13.02.12

DA LAT, VIETNAM. Despres de tres dies dormint en pobles molt petits i gens turistics, tornem a ser en una ciutat plena de guiris. Fan molta gracia, perque gairebe tots son adults i quan ens creuem amb ells eviten mirar-nos. Suposo que venen a Vietnam per desconectar del seu mon i el que menys volen es veure gent occidental com ells. I menys 6 penjats amb banyador, la roba bruta, barba d'un mes, etc.

Da Lat, segons la guia Lonely Planet que em van enviar els meus pares fa temps, i que per cert ens ha ajudat molt en mes d'una ocasio, es troba al que es coneix com els Alps vietnamites. La veritat es que per arribar-hi hem hagut de fer 10 km d'ascensio pel que podria ser perfectament un port de muntanya dels pirineus a l'estiu.

Caminant al vespre mentre descobriem la ciutat ens hem trobat amb una cerimonia budista. No he entes que feien exactament, pero hi havia els que la dirigien (de groc i taronja) i tot de nens i nenes repetint el que els mestres deien. Quan els nens s'han adonat que els miravem, han estat mes pendents de nosaltres que del ritual. Es normal, 5 catalans i un frances no es veuen cada dia a Da Lat!

Poso unes quantes fotos mes del que ha donat de si el dia d'avui.

Com ha pogut volcar aquest cotxe en aquesta recta? Realment estan sonats conduint aquests vietnamites...

Parada per avaria. Que estrany! Pero ja tenim dominada la moto, no sabem com pero sempre l'acabem fent funcionar de nou. Paraules com carburador i bugia, que fins fa res em sonaven a xino, ja les he inclos al meu vocabulari.

Aquesta nit, a diferencia dels ultims dies, no anirem a dormir a les 11. Volem aprofitar que Da Lat sembla una ciutat activa i amb oci nocturn. Dema iniciarem amb calma els ultims km amb moto de la travessia. Nomes en queden 310 fins a Ho Chi Minh!