HO CHI MINH, VIETNAM. El titol d'aquesta entrada es clar i catala, i no es cap error ni m'he tornat boig. Perque mentre ahir a la nit jo em retorcava de mal de panxa al llit i visitava el lavabo cada mitja hora per una indigestio sense importancia que ja esta mes que curada, uns vietnamites sense cervell van perseguir amb motos, pedres i pals als meus amics i companys de viatge pels carrers del poble on estavem...SENSE CAP MOTIU.
A les 2 de la matinada, quan ja comencava a estar preocupat per ells perque cada vegada que em despertava veia que seguia sol a l'habitacio, l'Olau va picar a la porta per explicar-me tot el que havia passat. Va ser llavors quan vaig sortir a fora i, amb la situacio ja controlada, em vaig trobar amb tot el panorama. I la policia pel mig sense fotre res mes que petar la xerrada i fumar ves a saber que. Quina ineficiencia!
No vull comentar res en detall per aqui perque cap mare es preocupi. De fet, en teoria no hauria d'haver dit res de tot aixo perque despres em foten bronca per explicar coses que no hauria d'explicar. Pero aquest es el meu blog i dic el que vull, i a qui no li agradi que no el llegeixi. Nomes vull deixar clar que gracies a Deu tots estem be. I que els fills de puta que van estar a punt de liar-la haurien d'estar a la preso de per vida.
Foto de fa tan sols una estona, sopant en una terrasseta de Ho Chi Minh. Sens dubte el millor moment del dia.
Nil,
ResponderEliminarsón situacions delicades i complexes accentuades per estar en un país molt diferent en moltes coses. Crec que mantenir la calma tal com heu fet en aquest cas és el millor. I ara descansar i mirar de recuperar-vos de l'ensurt per tenir un bon final de viatge. La pàgina del llibre de la vostra vida que ha representat aquest viatge ja la teniu ben densa i completa.
Quatre dies i la mare i jo estem amb tu. Quina il.lusió!!!
Cuideu-vos i prudència.
JoC
Hola Nil!!!!
ResponderEliminarQuines experiències més brutals i,a tots nivells, més que enriquidores!! Ja saps, per la Clara, que et vaig seguint, però no trobo el moment per escriure't. El viatge,segons dius, ja s'acaba; m'imagino que encara que l'hàgiu gaudit de moltes maneres diferents, ara ja deveu tenir ganes de tornar i, pràcticament estrenar el teu piset... i, per què no?? tornara a classe!!! Els primers resultats d'exàmens ens vas dir que eren satisfactoris -com sempre, no en dubtava que seria així- però saps si tot t'ha anat bé? Ara costarà tornar-hi, però, malgrat que des de Barcelona sembla que estigueu de viatge de plaer, la finalitat de tot plegat era una altra, oi? je, je... Esperem que segueixis portant tan bé aquesta nova i doble vida d'estudiant aplicat i d'aventurer intrèpid.
Un petonàs
Mireia
Hola Nil des de Vilanova!!
ResponderEliminarUf!! ja ha passat i aquest incidient ens confirma que de mala gent n´hi ha a tot arreu i a totes les cultures, l´´unic que quan ets lluny de casa encara et sents més sol i més desprotegit, però ja ha passat i sense més conseqüències que el propi ensurt.
He vist que venen a veure´t el Jordi i la Lurdes!! que ve no!! quina enveja!! et tocarà fer de guia però això rai perque no fa dos díes que hi ets i ja controles el cutarru. Estic segur que l´alegria anirà acompanyada d´un lot gastronòmic en el qual pel que he anat llegint no hi faltaran les galetes Oreo, jaja!!
Una abraçada,
Eva Cabutí
Nil, Ja s'han acabat les aventures, almenys de moment.Aquests dies amb els pares tot serà diferent. Estaràs protegit, emparat i mimat, que bé!!! Ja et convé, que d'aventures, avaries, mullenes, caigudes i quilòmetres de carreteres ja n'has tingut i moltes. Tot això són experiències de la vida que les recordaràs sempre i les podràs explicar als teus fills que t'escoltaran bocabadats... i diran "quin pare que tenim tan valent!"
ResponderEliminarEls pares et porten una carta nostra en la qual expliquem més coses que no pas aquí i també algun dineret per anar fent. És el teu sant!!!
Petonets. No deixaràs d'escriure al blog, oi? aquests dies que tindràs tanta feina amb els pares. No ens oblidis, que ens ho passem molt bé llegint-lo. ELS AVIS