Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 4 de febrero de 2012

INSISTEIXO, DE BOJOS

05.02.12

HAIPHONG, VIETNAM. De bojos la primera etapa del nostre viatge en moto. Ni mes ni  menys que 6 hores per fer poc mes dels 100 km que separen Hanoi de Haiphong. Abans de poder sortir de Hanoi vam haver de passar encara un parell de vegades pel mecanic, i es que la moto que ens han venut no va del tot fina. En aquest cas l'expressio "ens han venut la moto" crec que es molt adequada.


Els altres quatre tambe han comprat motos. Per tant, som 6 persones en 3 motos. I la nostra, la mes cara i la que pitjor funciona, ja que vam ser els primers a donar el pas endavant per realitzar aquesta aventura.

Ahir va ser una bogeria el trajecte fins a Haiphong. Vam fer-ne la meitat a les fosques, sense casco i per una carretera on el transit era boig: camions que creuaven, vehicles sense llums, de tant en tant algun suicida en contra direccio, etc. Molt perillos, ho se. No voliem comprar el casc a la ciutat per evitar-nos pagar diners innecessaris i despres el trajecte es va convertir en una contrarellotge per aprofitar la llum solar.

Les 6 hores es deuen a les multiples avaries que vam tenir pel cami i a quedar-nos sense benzina en dues ocasions. Sort del Jere i l'Oriol que ens van portar oli i benzina amb una ampolla d'aigua, quan a les 23h ens vam quedar tirats al mig del no res a 10 km de Haiphong. I dic el Jere i l'Oriol perque vam perdre el Manu i l'Alejandro, ja que al no tenir mobils no tenim forma de comunicar-nos. Ara ens hem retrobat a l'hostal via email, i ens disposem a arribar abans que es faci fosc al que havia de ser el nostre desti ahir: Halong Bay, una de les meravelles naturals del mon.


Foto d'ahir en una parada tecnica a una benzinera.


Aquests son el Jere i l'Oriol en moto. Vinga que ja som a Haiphong! Ens espera l'hotel...sense aigua calenta i compartint llit de matrimoni!

Avui mes i millor!

1 comentario:

  1. Nil,
    m'encanta, gaudeixo i envejo la vostra aventura. No tinc cap dubte que serà present a la vostra memòria per sempre més.
    Però, i perdó per fer-me pessat, no menyspreu el casc. De res serveixen els bons records si es perd el cap!!!!!
    Sento l'instint paternal, però fent honor a "Polònia" i a en "Tardà", algú ho havia de dir.
    Una abraçada.
    JoC

    ResponderEliminar