HONG KONG. Novament dia tipic i topic de turisme, sense avaries de moto ni pallisses vietnamites pel mig. Cada vegada veig mes clar que Vietnam marcara un abans i un despres en la meva vida, i ara moltes experiencies que en el seu moment van ser dures comencen a ser anecdotes divertides.
Es veu que Hong Kong, a mes de tenir rascacels i molta densitat de poblacio, tambe te llocs paradisiacs. Avui hem anat a un d'ells, a poc mes de mitja hora en bus. He de confessar que m'esta sorprenent molt positivament tota aquesta zona.
Com a curiositat, hem passat per davant de l'hotel on el rei del pais vei i la seva dona van celebrar la lluna de mel. Que estrany se'm fa dir la paraula rei...De fet, no entenc com encara poden existir aquest tipus de titols de sang en un mon que es fa dir civilitzat i globalitzat. A mes, sembla que ultimament no en tenen prou de robar-nos a tots els ciutadans en el dia a dia, que a sobre necessiten ingressos extra desviant encara mes fons publics i creant empreses falses. I despres a la Wikipedia encara posa que tenen tracte d'"Excelentissim Senyor". Tot plegat, lamentable. En fi, que estava dient? Ah si, que aquest es l'hotel.
Millor canvio de tema, que sino em poso de mal humor...A la tarda hem fet un passeig en barca per veure com una etnia de Hong Kong viu des de fa segles en cases sobre l'aigua. Realment sorprenent...
I aquesta es una de les meves fotos preferides fins ara. Esta feta a la zona amb mes densitat de poblacio del mon, amb mes d'1,5 milions de persones per km quadrat. Algu hi troba un pare i un fill no xinos?
Nil, Aquests dies estan vivint com un gran senyor. Qui tornarà a la vida d'estudiant? La vida està plena de contrastos i, a vegades o sempre, els canvis són difícils, però t'ho pots. Nil, molts records als teus pares que aquests dies els estic veient més que mai, però en foto. Aviat els veuré a la realitat. Una abraçada. avia dolors.
ResponderEliminarA Hong Kong, quan encara era "independent" estava prohibit escopir al terra sota pena de presó (era una manera de distingir-se del país veí. Ara potser ja deixen escopir. El que segur que no veus pels carrers són gossos... diuen que se'ls mengen. No sé si és una llegenda urbano com la dels xinesos que no enterren a Barcelona.
ResponderEliminarKisses,
Oriol.
Bufali,Nil! tants dies sense llegir-te i m'he quedat esmaperduda, en quin sideral t'has trobat, renoi!!quantes intrèpides històries..
ResponderEliminarImagino que deus tenir ganes de reemprendre la vida més normal(?): estudis,piset nou...
Eii!veig els pares a les fotos, quina gracia aquí tots tres, quin "flash".Cuida'ls bé! M'alegro del seu viatge i estic contenta pel teu coratge i bravesa.
Seguim amb entusiasme les teves lletres, ai-las! ens encanta.
Endavant i sort
Montse