Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

viernes, 17 de febrero de 2012

A REVEURE, VIETNAM!

17.02.12

HO CHI MINH, VIETNAM.


Foto feta per l'Oriol fa uns dies. Com la posta de Sol en un dia qualsevol, el nostre viatge s'acaba, i aviat tocara tornar a la realitat. Be, per mi encara queden bastants dies per tornar a la vida "normal" de Shanghai, ja que d'aqui poc mes de 24 h em reunire amb els meus pares 6 mesos despres. Quines ganes d'ensenyar'ls-hi Shanghai i passar amb ells una setmana a Hong Kong!

Aqui van unes quantes fotos de Ho Chi Minh, la ciutat mes gran i, sens dubte, mes plena de turistes de Vietnam. Recorda bastant a Shanghai, pero sense gaires rascacels i amb un ambient mes distes. M'atreviria a dir que per l'ambient del carrer s'assembla a una ciutat europea.





Per qui no ho sapiga, la ciutat pren el nom del qui va ser lider revolucionari marxista i president de la Republica de Vietnam fa uns 60 anys. Aquesta foto em va fer molta gracia, perque Ho Chi Minh apareix en un quadre al costat de Messi. L'altre dia ho discutiem entre nosaltres, pero...a dia d'avui hi ha algu mes conegut que Messi a tot el mon? Jo posaria la ma al foc que no...

Tot i passar gairebe 3 dies sencers a Ho Chi Minh, no hem visitat res de la ciutat, ni tampoc hem anat al delta del Mekong i als tunels de Cu Chi, dos llocs que estan aqui mateix i que son imprescindibles de veure a Vietnam. Pero teniem excusa: haviem de vendre si o si la nostra companya de viatge les ultimes dues setmanes.


Aquesta tarda me l'he passat preguntant a tots els guiris que veia si estaven interessats en comprar la nostra Minsk. Dec haver parlat amb mes de 200 persones, i no exagero. Quan ara hem anat a sopar, cada pocs metres la gent m'aturava i em preguntava si havia tingut sort. Dec haver-me convertit en el noi de la Minsk de Ho Chi Minh!

I la veritat es que hem tingut sort. Aixo si, merescuda. Pero no vull cantar victoria abans d'hora. Dema al mati hem quedat amb els compradors, que pagaran per ella poc menys del que nosaltres vam pagar al comprar-la. A veure si tot va be i podem dir que hem viscut una experiencia inoblidable a Vietnam per molt pocs diners.


Foto de grup a Hue amb una bandera vietnamita al fons. Ara ho pensava i sembla que faci mesos del dia que vam creuar la frontera de Xina amb Vietnam. I es que hem viscut tantes coses en aquest pais... Com em va dir el meu pare l'altre dia, la pagina del llibre de la meva vida que he escrit a Vietnam no l'oblidare mai.

Tot i aixi, han quedat moltes coses pendents a fer. Per tant, em veig obligat a dir: A REVEURE, VIETNAM!

3 comentarios:

  1. Nil,
    felicitats a tots per la feina feta i apresa.
    I a sobre us reveneu la moto amb bones condicions d preu !!!!
    No he parat de repetir-ho, quina enveja!!
    Doncs fins demà passat que, amb el Jet lag que calgui, començarem junts una altra aventura, espero que més relaxada!!
    Una abraçada a tots per la victòria.
    JoC

    ResponderEliminar
  2. Nil, fins d'aquí unes quantes hores, tinc moltes ganes de veure't. Ja saps que tots t'anyorem malgrat et sentim molt aprop gràcies a totes les notícies que tenim de tú, al blog, per mail i per telèfon. Ara tanco l'ordinador i demà a volar cap aquí.
    Fins ara
    Lou

    ResponderEliminar
  3. Nil deu ni dó les historietes que a través del pol i del blog m'arriben sobre el vostre magnífic i interessantíssim viatge. Estic segur que esteu disfrutant molt.

    Seguiré seguint el teu blog per saber noves experiències i com us està anant.

    Desde Sant Feliu de Codines espero que us vagi molt bé i que seguiu disfrutant d'aquest viatge!!

    una abrçada ben forta,

    Otger

    ResponderEliminar