Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

martes, 14 de febrero de 2012

AMB MOLTA CALMA

14.02.12

BAO LOC, VIETNAM. Tot i anar a dormir mes tard de l'habitual, i alguns mes felicos que altres per motius que ara no venen al cas, el despertador ha sonat forca d'hora. Tot i aixi, entre haver d'esmorzar, passar pel taller a posar a punt les motos i empaquetar-ho tot, s'ha fet migdia...A vegades som tan lents!

En consequencia, no hem pogut aprofitar gaire el dia a Da Lat. Aixo si, abans de tirar milles cap a Ho Chi Minh, hem parat al mig de la muntanya per banyar-nos de nou al riu. Be, encara tenim dubtes de si era un riu o la claveguera de Da Lat...


Hem hagut de suar durant una bona estona per un cami estret i amb branques per tot arreu abans d'arribar-hi. Pero un cop alla ens hem apalancat de bona manera entre les roques mentre reiem d'anecdotes del viatge i planificavem els propers dies.


I tambe hi ha hagut moments de reflexio personal...


Com deia ahir, la meta final de Ho Chi Minh es trobava aquest mati a 310 km. Amb molta calma, i per primer cop fent "siesta" despres de dinar en una amahaca vietnamita, hem posat rumb al nostre desti. Ens ho hem pres amb tanta calma que nomes hem fet 100 km. Dema si tot va be ens plantarem a la ciutat mes poblada de Vietnam, que no la capital (Hanoi), on passarem els darrers dies d'aquest viatge.

A mesura que tiravem cap a l'oest, el dia cada cop era mes fosc. Sembla que s'acosta tempesta!

No hay comentarios:

Publicar un comentario