Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

martes, 28 de febrero de 2012

FINAL D'ETAPA

28.02.12

SHANGHAI. Aquesta flor daurada simbolitza el retorn de Hong Kong a mans de Xina fa 15 anys:


Els ultims dos dies a Hong Kong han estat, si mes no, diferents. I tot gracies a l'August, una hongkongnesa que vaig coneixer a Shanghai i que m'ha ensenyat de Hong Kong el que els turistes normals no veuen: des d'anar amb bus fins a un lloc desert de turistes al mig del camp fins a visitar l'hospital de St. Paul (per motius de salut de la seva avia), passant per tastar menjars tipics (com uns postres horribles de tofu caramelitzat), aprendre algunes paraules en Cantones - idioma completament diferent al Mandari - i compartir taula amb una familia hongkongnesa per sopar.

Per cert, mai havia vist una gala dels Oscars. Quina gracia que el primer cop que ho faci sigui en un pis de Hong Kong...


A la nit, festa d'aniversari d'un amic de l'August al centre de la ciutat. Tot i que la musica, els decorats i les cares xines eren les mateixes que a Shanghai, es nota que aquesta gent te un altre nivell de vida...I que agradable es poder parlar en angles amb tothom!



Aquesta es l'August. 我想你! 我们三月十四日在上海见面,好吧?


I aquest mati, per enessima vegada amb son, cap a Shanghai falta gent! Escric des de la recepcio de l'hotel dels pares, on els espero per anar a buidar el buffet lliure, sobretot de peix i carn. Tenint en compte que es impossible trobar-ne de bo a Shanghai amb el pressupost xino-catala que anem, he d'omplir reserves.

Es l'ultima nit dels pares a Xina. Han passat molt rapid aquests dies...M'ho he passat molt be i espero que en el futur proxim es pugui repetir l'experiencia, a poder ser tambe amb el Pol i el Jan. Dema comenca una nova etapa de la meva estada a Shanghai, despres d'un ultim mes molt intens que, de ben segur, m'ha fet canviar com a persona.


1 comentario:

  1. Hola Nil, acabem d'aterrar a Barcelona i per nosaltres també han estat uns dies molt intensos i molt macos. Un petó dels pares

    ResponderEliminar