Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

jueves, 1 de marzo de 2012

100 I MOTIVADISSIM!

01.03.12

SHANGHAI. Ja sense els pares, i despres d'un parell de dies amunt i avall per Shanghai fent gestions varies, ja estic quasi preparat per tornar a la meva vida "normal" xinesa.


Abans, pero, em queden algunes coses pendents a fer. Per exemple, rentar un munt de roba que porta bruta i acumulada gairebe 2 mesos, trobar un gimnas per aqui aprop i aconseguir-ne un bon preu, i canviar de mobil, ja que el meu estimat NOKLA - que no NOKIA - esta a punt de dir prou.

Ahir vaig anar al Carrefour amb el Santi i l'Adria, els meus companys de pis els proxims 6 mesos. Vam fer la primera compra comuna i basica del pis: bistecs, oli, sal, una paella, coberts, etc. I jo vaig aprofitar per comprar-me, PER FI, uns llencols i un edredon. Fins ahir, totes les nits les havia passat amb la manta bruta i mig trencada que havien deixat els antics llogaters. Quin canvi!


D'altra banda, per motius que no se i que no depenen de mi, aquest semestre m'he trobat amb que gairebe no hi ha oferta d'assignatures de Camins en angles. El cas es que al final nomes en fare 3, i 2 no comencen fins d'aqui 10 setmanes. Per no perdre el temps, i en el fons jo ho prefereixo aixi, m'he apuntat a un curs de xines de 3h al dia. L'ultim mes i mig viatjant ha fet creixer enormement el meu desig d'aprendre xines, encara que ja el tenia ences des del moment que vaig aterrar a Xina. Comenco dilluns. Estic motivadissim!

Per cert, aquesta es l'entrada numero 100 del blog. Com passa el temps!

No hay comentarios:

Publicar un comentario