Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

viernes, 2 de marzo de 2012

XINO XANO

02.03.12


SHANGHAI. Com avancava ahir, la recerca de gimnas ha donat els seus fruits, i ja tinc un lloc on matxacar-me com a mi m'agrada pels proxims 18 mesos.

Avui ja hi he anat amb l'Adria, i he sumat 50 min d'el.liptica a 160 ppm i 45 min de spinning a 156 ppm. M'ho he pres xino xano, pero les pulsacions exageradament altes indiquen el meu baix estat de forma. I es que un mes i mig sense fer treballar el cor es nota...Abans de tornar cap al pis, he recuperat la meva imprescindible rutina d'abdominals i estiraments.

Amb el curs de xino i l'autobligacio que m'imposo des d'avui mateix a anar al gimnas cada dia (o gairebe cada dia), pretenc tenir una rutina que em permeti mantenir una vida mes o menys "estable". Tot i aixi, a Shanghai aixo es impossible. Aquesta ciutat es de bojos. I m'encanta!

1 comentario:

  1. Hola Nil des de Vilanova!!
    ja veig que els bons proposits avancen i que un cop has acabat amb la companyia dels pares que sempre s´agraeix t´estas endreçant, jeje!! edredon nou, classes de xino, gimnàs... ja veig que enyores molt el maxacar-te fisicament!! aqui a casa nostre no hi ha masses novetats, retallades en tots els serveis públics, augment de les llistes d´atur i el mes fotut és que ningú sap quan començarem a aixecar el cap, en definitiva un panorama bastant desolador, per tan me´n alegro que estiguis lluny i amb un projecte de vida a dos anys vista, a disfrutar-lo!!!
    Una abraçada i continua amb el blog que ens agrada molt!!
    Eva Cabutí

    ResponderEliminar