Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

jueves, 29 de marzo de 2012

I JA VAN 7

29.03.12

SHANGHAI. Despres de gairebe 7 mesos amb el meu estimat NOKLA, finalment he tirat de la vena consumista i m'he comprat un iPhone. Mai he sigut de tenir aparells electronics de gran qualitat, sino mes aviat el contrari, pero veia aquest canvi necessari. Ara ja disfruto de WhatsApp - amb el qual em passo el dia enganxat -, un diccionari de xines permanentment amb mi, el GoogleMaps, etc. En definitiva, per fi estic connectat al mon!

Coincidint amb aquesta compra, que crec que he de destacar perque ha suposat un canvi important per mi, avui fa exactament 7 mesos del meu aterratge a Shanghai. Qui m'ho diria fa un any i mig, quan encara no sabia ni de l'existencia d'aquest conveni UPC, que acabaria visquent en aquesta ciutat...la vida constantment et dona coses inesperades.


I no se si es pel canvi de temps sobtat a millor que estem patint - sembla que la primavera ja es aqui -, pero aquests ultims dies estic mes nostalgic que mai...anyoro Barcelona! Aquestes fotos, fetes des de l'hotel Vela, me les va enviar per WhatsApp una crack de les mates que ja no necessita professor particular. M'encanten.


Tinc ganes de tornar a veure la meva ciutat: perdre'm en bici per les carreteres i camins de Collserola, caminar per la Diagonal observant la ciutat movent-se al meu voltant, estirar-me a la gespa del parc de la Maternitat amb auriculars i un bon llibre, gaudir d'un bon dinar el diumenge amb la familia a "La Mamma" i despres escoltar el "Tot gira" de Catalunya Radio fins l'hora d'anar a dormir, etc. etc. etc.

Pero abans, encara em queden 17 mesos per terres asiatiques, que prometen ser igual d'intensos que els ultims 7. Malgrat el dia sensible que dec tenir per dir tot aixo, segueixo mantenint que estic molt comode aqui, molt mes del que m'hagues imaginat mai.

2 comentarios:

  1. Hola Nil des de Vilanova!!
    Tot i esta sorprès de tu mateix per la bona integració que has fet a aquesta cultura, la terra els records, les olors i les imatges que t´ han acompanyat durant molts anys apareixen i avui tal i com diria el Buenafuente estas "tontu" però és normal, és molt fàcil opinar des de lluny però per mi el que estàs fent té molt de mèrit!!
    Una abraçada,
    Eva Cabutí

    ResponderEliminar
  2. Amb l'emoció continguda del teu escrit, només goso dir-te que tot allò que descrius roman al seu lloc i només ets tu qui dones voltes per conèixer coses del´més enllà.
    Pots estar tranquil que quan tu ho vulguis i puguis, aquí tens el niu molt ben cuidat.
    I per cert, bona feina la de la crack de les mates que "qui deu ser"?
    Una abraçada de felicitació pel setè!!!
    JoC

    ResponderEliminar