Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

martes, 6 de marzo de 2012

SPINNING EN XINO!!

07.03.12

SHANGHAI. Feia molt temps que no tenia els dies tan apretats com els d'aquesta setmana. Trobava a faltar aquesta sensacio de planificar totes les meves activitats al minut, fins al punt que un imprevist em trastoqui tot l'horari. Tot i aixi, soc conscient que aquest estat de pseudo "estres" es voluntari, ja que anar al gym no es imprescindible, encara que en el meu cap si que ho sigui.

En qualsevol cas, en els ultims dies ja porto acumulades bastantes hores d'esport, sobretot de cardio, fent 60 min d'el.liptica i 50 de spinning cada dia. Fer spinning en xino es tota una experiencia! El que em fa mes gracia es quan la professora comenca a comptar fins a 5 en xino abans de cridar: 起立! ("Aixequeu-vos!").


Una anecdota: el candau de la guixeta, que el vaig comprar al mateix gimnas, m'ha durat nomes dos dies!! Al tercer, la clau no me l'obria. Despres d'insistir molt amb el meu super xino-angles dient que la meva memoria a dia d'avui encara es prou bona com per enrecordar-me d'on deixo les coses, van accedir a reventar el candau. Al marxar encara volien que en pagues un de nou. Obviament no ho vaig fer i me'l van donar gratis. Quins collons!


Acabo amb una foto que se que li agrada molt a la mare. Es de fa tan sols uns dies sopant a Hong Kong. Com es troben a faltar aquells apats!!

2 comentarios:

  1. Hola nil, jo tambe recordo amb molta ilusio els dies passats amb tu. Vam ser molt xulos i sobretot per haver-los viscut amb tu.
    Un petó
    Lou

    ResponderEliminar
  2. Té comentari que dius que mai comento, per cert un dia li pots fer una entrada al blog de la samarreta de valdés, no té història ni res hahahaha

    Toni

    ResponderEliminar