Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 31 de marzo de 2012

RED BULL REALMENT DONA ALES

01.04.12

SHANGHAI.


Aquesta foto la vaig fer ahir mentre tornava a casa despres d'una altra nit de festa. Pero no anava a casa a dormir, sino a agafar els llibres de xino per anar a classe d'empalmada. Tot i ser dissabte, aquest cap de setmana hi ha hagut classe els dos dies. I es que aixo es Xina, i si la setmana que ve hi ha pont de dilluns a dimecres, els dos dies de festa s'han de recuperar durant els dies festius previs. Ai el que passaria a Espanya si s'hi fes el mateix! Sobretot despres de veure imatges del passat 29 de Marc, lamentable...

Doncs com anava dient, va ser el primer cop que he anat a classe sense dormir. I tambe el primer cop que he provat el Red Bull. Es increible l'efecte que te!! Tant, que vaig passar de gairebe adormir-me al metro, a estar a classe mes atent i concentrat que un dia normal. Aixo si, quan al cap de 3h l'efecte va desapareixer, vaig caure en rodo i vaig dormir tota la tarda...


...

Com en moltes altres coses a la vida, com mes xines se, mes sensacio tinc de que en se poquissim. Cada cop tinc mes clar que la cultura xinesa, tan diferent de la nostra, te molt a veure amb el seu idioma. I es que des de ben petits els xinets i xinetes ja han de passar hores i hores repetint i memoritzant milers de caracters.

L'altre dia, menjant en un restaurant a peu de carrer, hi havia aquest nen a la taula del costat fent el mateix que jo...aprenent paraules per repeticio. La gran diferencia entre ell i jo es que, mentre ell aprenia a escriure el nom de fruites que no he vist en la vida, jo em limito a les 5 o 6 mes conegudes...


1 comentario:

  1. Nil, provaré el Red Bull, però ho faré aquests dies de festa per si té efectes secundaris.
    Veient la teva observació del nen xinès, podries dir "quant més sé, més sé que sé molt poc", amb permís de Sòcrates ��. Però sempre és bó saber, encara que sigui poc.
    Quant a treballar o anar a classe en caps de setmana, benvingut al món de les 24h.
    JoC

    ResponderEliminar