Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

miércoles, 4 de abril de 2012

FET UNA MERDA

05.04.12

SHANGHAI.


Segurament m'ho mereixo, per no cuidar-me. Pero si jo mateix ja ho veia a venir i no he fet res per evitar-ho...Les ultimes setmanes he forcat massa la maquina portant una vida sense horari fix i dormint poc i a deshores, i ara ho estic pagant. Ja portava dies al limit, pero dimarts va ser el detonant quan, tot i veure que ja no anava fi, vaig sortir amb la resta de catalans i vam acabar a les 3 de la matinada veient el Barca a casa...


El resultat de tot plegat es que porto les ultimes 48h al llit, a vegades suant i a vegades congelat, sortint de l'habitacio nomes per menjar arros o sopa, dutxar-me, prendre medicaments i beure aigua, molta aigua.

No m'agrada gens la sensacio que el temps vagi passant i jo estigui al llit sense poder aprofitar-lo. Quina impotencia...Em vull trobar be ja!

3 comentarios:

  1. Hola Nil!!!
    Em fa molta illusió poder saber el que vas fent.
    M'ha xocat això de recuperar el dies de festa.
    Aquesta setmana de palmons i mones he pensat més en tu.
    He vist les pastilles que tens i només en conec el paracetamol, vigila les altres tenen unes lletres molt estranyes.Je,je.
    Cuida't i descansa si el cos t'ho demana.
    Petons
    Mercè

    ResponderEliminar
  2. l'Àvia Rosa et diu que facis cas de la medecina xinesa perquè és força efectiva i dona bons resultats. Vigila amb les pastilles! ah!! i amb el "red bull",jajajaaaaa... que podries volar fins a la lluna!. L'àvia també es queda encantada de les teves dots d'escriptor, no paris i segueix endavant!!Pensem molt amb tu... T'estimem.Avis Cabutí
    Tenim a la TiaSat aquí i et diu:
    "no deixis de ser català per molt xinès que et sentis" i recorda sempre les teves rutes amb bici per terres catalanes.Una abraçada

    ResponderEliminar
  3. Jo també m'he posat al dia llegint els teus posts de febrer i març. Impressionant!!!!

    La veritat és que il·lusiona veure els reptes que et vas posant i que no pares...

    Endavant i força que estas vivint coses molt més rellevants que les que estaries vivint a Barcelona.

    Potser quan tornis ja serem independents... o no existirem... el que està clar és que aquí anem de mal a pitjor en política, economia, etc.

    Un petó,
    Oriol BV.

    ResponderEliminar