Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

miércoles, 18 de abril de 2012

ANIMS CULES!!

19.04.12

SHANGHAI. La matinada passada he demostrat ser un mal cule. D'altra banda, es una cosa que mai he negat. Es veritat que si el Barca guanya estic content, pero si perd tampoc en faig un drama. M'agrada veure els partits i disfruto animant i celebrant les victories amb amics, pero no es una prioritat en la meva vida. Aixi, mentre aquesta matinada tots s'han reunit a Linping per veure el Chelsea-Barca, jo m'he quedat al pis dormint perque aquest mati tenia examen de xines. Tot i posar-me l'alarma a l'hora del partit (2.45 am), la son ha pesat mes que les semis de Champions i he tornat a tancar els ulls.


Al despertar-me he vist el resultat i m'he endut una decepcio. Pero al llegir-me de dalt a baix el diari Sport online ho he vist clar: estarem a Munich el 19 de Maig. S'ha de confiar en el Pepteam, probablement estem davant del millor equip de la historia! I dissabte Barca-Madrid...aquest segurissim que no me'l perdo!

Per animar una mica la culerada, penjo un parell de fotos sobre les normes de conducta al metro de Shanghai. La primera esta feta dins d'un vago. Les prohibicions tant de llencar brossa com d'escupir no son per casualitat. Despres d'uns quants mesos d'experiencia puc confirmar el que se sol comentar sobre la conducta dels xinos: quan vas pel carrer es molt normal veure escupir homes, dones i nens, produint un soroll forca desagradable al fer-ho. Al principi feia una mica d'engunia, ara ja ni m'immuto. Jo ni volent puc fer el soroll que fan...deu ser el resultat d'anys d'entrenament.


Si la foto anterior es, si mes no, il.lustrativa, aquesta no deixara indiferent a ningu. Aquest cartell informatiu estava a un lavabo a una de les parades de la linia 2. Crec que sobren els comentaris. Davant d'aixo nomes se m'ocorre una pregunta: ho fan en serio, o nomes volen que et descollonis mentre vas a treballar o quan tornes a casa despres d'un dia dur?


Per seguir parlant de coses que no em deixen indiferent, poso una foto mes que demostra que Shanghai es una ciutat estrambotica. L'altre dia, a quatre carrers de casa, vaig veure aquests dos xinets fent un foc al mateix asfalt. Encara no n'entenc el motiu, ja que de fred ben poc en fa ja...Mentrestant, a pocs metres, uns policies feien veure que posaven ordre al transit. De bojos!

No hay comentarios:

Publicar un comentario