Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

lunes, 13 de febrero de 2012

ELS ALPS DE VIETNAM

13.02.12

DA LAT, VIETNAM. Despres de tres dies dormint en pobles molt petits i gens turistics, tornem a ser en una ciutat plena de guiris. Fan molta gracia, perque gairebe tots son adults i quan ens creuem amb ells eviten mirar-nos. Suposo que venen a Vietnam per desconectar del seu mon i el que menys volen es veure gent occidental com ells. I menys 6 penjats amb banyador, la roba bruta, barba d'un mes, etc.



Da Lat, segons la guia Lonely Planet que em van enviar els meus pares fa temps, i que per cert ens ha ajudat molt en mes d'una ocasio, es troba al que es coneix com els Alps vietnamites. La veritat es que per arribar-hi hem hagut de fer 10 km d'ascensio pel que podria ser perfectament un port de muntanya dels pirineus a l'estiu.




Caminant al vespre mentre descobriem la ciutat ens hem trobat amb una cerimonia budista. No he entes que feien exactament, pero hi havia els que la dirigien (de groc i taronja) i tot de nens i nenes repetint el que els mestres deien. Quan els nens s'han adonat que els miravem, han estat mes pendents de nosaltres que del ritual. Es normal, 5 catalans i un frances no es veuen cada dia a Da Lat!
Poso unes quantes fotos mes del que ha donat de si el dia d'avui.



Com ha pogut volcar aquest cotxe en aquesta recta? Realment estan sonats conduint aquests vietnamites...


Parada per avaria. Que estrany! Pero ja tenim dominada la moto, no sabem com pero sempre l'acabem fent funcionar de nou. Paraules com carburador i bugia, que fins fa res em sonaven a xino, ja les he inclos al meu vocabulari.

Aquesta nit, a diferencia dels ultims dies, no anirem a dormir a les 11. Volem aprofitar que Da Lat sembla una ciutat activa i amb oci nocturn. Dema iniciarem amb calma els ultims km amb moto de la travessia. Nomes en queden 310 fins a Ho Chi Minh!

1 comentario:

  1. Hola Nil!
    El que hi ha al costat del nen petit és un.. mico? jajaa que guai! ^^
    Espero que vagi bé el final d'aquest viatge! :)

    ResponderEliminar