SHANGHAI. Avui s'ha confirmat que l'acabament de la tesina encara va per llarg. Fins ben entrada la setmana vinent no podre defensar-la, i es que els processos burocratics previs son molts i depenen els uns dels altres. Que no es nomes omplir un parell de papers, vaja!
Si a aixo se li suma la ineficiencia d'aquest pais, les correccions inacabables que em suggereix el tutor i les preocupacions propies d'haver d'exposar-la en angles durant mitja hora davant d'un tribunal de xinesos, sento que estic al limit. Confio en que tot acabi be, pero en cas d'imprevist no tindre marge de reaccio, ja que en el millor dels casos nomes em quedaran 3 dies lliures abans de volar a Iran, que haure de dedicar a tancar mil temes pendents. Entre ells, la recuperacio del diposit del pis i la matricula universitaria de l'any vinent, que m'esta portant molts mal de caps.
Almenys ja tinc les alforges a casa. Dema arribaran les lamines de cartro i la cinta adhesiva amb que construire les caixes per posar-hi la bici, i tambe un ganivet de 10 cm que espero no haver d'utilitzar mai. Ho he de reconeixer, entre la tesina i el viatge, estic acollonit...
M'agrada la canço i m'agrada el missatge que dona. Jo tambe tinc ganes d'alliberar-me d'aquests ultims dos mesos a Shanghai. Teheran, 14 days to go!
No hay comentarios:
Publicar un comentario