Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

jueves, 30 de mayo de 2013

VERD, MOLT VERD

30.05.13


SHANGHAI. 




Avui, per primer cop, he tret a passejar la Mery. Us preguntareu, a on? A un dels pocs llocs que conec de Shanghai sense gaire transit i semafors i on es pot rodar força tranquil. Aixo es la zona de la Expo del 2010, rodejat dels pavellons i estadis que es van utilitzar aleshores.










Arribar-hi no ha estat gens facil. Shanghai es divideix en dues grans arees: Pudong, a l'est del riu Huangpu, i Puxi, a l'oest. Puxi es la zona de mes activitat, negocis, universitats, oci, etc.; mentre que Pudong es mes residencial i de parcs. Com a estudiant, jo visc a Puxi. Donat que la Expo es troba a Pudong, m'he vist obligat a creuar el riu, i com que esta prohibit tant entrar la bici al metro com creuar qualsevol dels ponts de la ciutat, no m'ha quedat altra alternativa que utilitzar un ferry. 


No costa gens imaginar-se que el proces d'anar des de casa fins a la vora del riu, esperar el ferry, travessar el Huangpu, i pedalejar fins a la zona de desti, fa una mandra brutal. Pero aixo no ha estat el pitjor...










El pitjor han estat les sensacions sobre la bici. Si be es veritat que la Mery ha funcionat be i muscularment no m'he notat malament, psicologicament no he estat a l'altura. La grisor del paisatge, l'altissima humitat, la fortissima contaminacio i la sensacio de cansament sense amb prou feines recorrer quilometres, m'ha anat consumint mica en mica. De la intencio inicial de pedalejar com a minim 60 km, m'he hagut de conformar amb 35, i gracies!












Amic! Com ho portes aixo? Tambe estas molt liat eh, tu!




A punt d'agafar el ferry de tornada a Puxi, la meva cara era de decepcio total. No nomes he rendit molt per sota del nivell que esperava, sino que a mes la meva preocupacio ha incrementat notablement en començar a visualitzar el llarg cami de patiment que m'espera d'aqui nomes 6 setmanes...


Me'n vaig a dormir amb molt mal de cap i amb molesties al quadriceps de la cama dreta...Estic verd, molt verd!


Publicado por en

1 comentario:

  1. JoC30 de mayo de 2013, 4:14

    Surts d'un llarg hivern i la teva primavera és curta per madurar adequadament.
    Però coneixent-te no tinc cap dubte que sabràs trobar aquell sol i aquella pluja que t'ajudarà a caurà de l'arbre arribat el moment.
    Ànims que no tens a l'abast però és abastable.
    Una abraçada.
    JoC

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)