Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

martes, 28 de mayo de 2013

DINAMISME

29.05.13


SHANGHAI. Si hi ha una cosa de la qual tothom que ve a Xina de visita se sorpren i em comenta es el dinamisme economic de Xina en general i de Shanghai en particular. Aqui no hi ha, ni de bon tros, el pessimisme i la manca d'activitat que percebo que em trobare a Espanya. Ans al contrari. Xina es una maquina de produir, comprar, vendre, construir, moure, o qualsevol altre verb que comporti activitat.


L'economia mai s'atura: moltes botigues obren 24 hores, la gent es desplaça amunt i avall sense parar, hi ha publicitat fins i tot als ascensors de casa, tot arreu esta ple de centres comercials, de petits comerços, fins i tot de venedors ambulants que es desplacen per la ciutat en funcio de la demanda!






Fins i tot dins l'estacio de metro hi ha botigues de roba tan "orteres" com aquesta! I la gent hi compra!!




Un exemple practic: dos xinesos venent a peu de carrer bambes Adidas i Nike per 10 euros! Son imitacions barates de les marques reals, pero posa de manifest l'economia a l'alça del pais. La gent gasta!! Els diners estan en constant moviment. Es respira optimisme. Si a aixo se li suma l'altissima publicitat que hi ha, Xina es un pais que convida al consumisme. Si no es vigila, es poden gastar molts diners en poc temps, malgrat que tot sigui tan barat.


Fa molt que no trepitjo Barcelona, pero tinc por de comprovar en primera persona que alla el pessimisme i la manca d'activitat son el pa de cada dia. No se quina es la solucio, pero esta clar que si volem competir amb aquesta gent, ho tenim dificil...Estan disposats a tot per ser millors que el seu vei. No saben disfrutar de la vida, pero son capaços d'aguantar llarguissimes jornades laborals, fins i tot en cap de setmana, nomes per ascendir posicions a l'empresa. La seva preparacio i productivitat es un tema a tractar a part, pero esta clar que en termes de competitivitat, estan un esglao per sobre.  


No hay comentarios:

Publicar un comentario