Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

jueves, 16 de mayo de 2013

PLOUEN LLAGRIMES DEL CEL

16.05.13


SHANGHAI.




No para de ploure a Shanghai. I segons la previsio, no parara fins diumenge. El cel es mes gris de l'habitual i els carrers semblen mes tristos i solitaris. Segurament condicionat per la climatologia, jo torno a estar deprimit. Suposo que la injeccio d'adrenalina al llençar-me a la travessa amb bicicleta amb l'Olau comença a deixar de fer l'efecte extra motivacional del principi. Tornen a invair-me els records del passat i els nervis del present de la tesina. Potser sera que plouen llagrimes del cel...




Que hi fas tu aqui? Es el primer i unic cop que he vist un cargol a la Xina!




Un cop mes s'ha demostrat que a la gent li agrada el drama. Les entrades en que parlava de la ruptura amb la Seraphine van ser les mes visitades de la historia del bloc, i amb diferencia. Aixo, sumat a la bogeria del viatge d'aquest estiu, fa que hagi arribat a mes de 3,600 visites en l'ultim mes. De mitjana 120 al dia!


Sere sincer, hi ha hagut dos moments durant aquests dos anys en que he estat a punt de tancar el bloc, i fa uns dies va ser un d'ells. De fet, tenia l'escrit preparat i tot. Pero a l'ultim moment no vaig poder...I es que aquesta mena de diari personal s'ha convertit en quelcom mes. Ja forma part de mi.  


1 comentario:

  1. Nil, No tanquis el bloc, de cap manera.Ens deixaries orfes. Es el llaç que ens uneix a tu mentre no en tinguem més a la vora. ELS AVIS BORRELL

    ResponderEliminar