Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

lunes, 27 de mayo de 2013

MAO ZEDONG

27.05.13


SHANGHAI. L'altre dia la meva cosina Helena em va enviar un escrit sobre la vida de l'ex-lider comunista xines Mao Zedong. El podeu trobar aqui: http://www.revistadelibros.com/articulos/el-ultimo-emperador. Pot costar de creure, pero mai abans havia llegit res sobre Mao. Be, potser a l'escola, no m'enrecordo. I no per manca d'interes, sino perque sempre he preferit saber les coses de primera ma abans que explicades per algu altre. I despres de llegir aquest excel·lent document, sembla que durant aquests dos anys no m'he informat pas malament. Mes o menys la visio que tenia sobre Mao i la seva vida s'ajusta al text.




I gran part del que se sobre Mao es gracies a la Seraphine. Ella es qui mes me'n va parlar, tot i ser mes partidaria de la seva condemna que de la seva idolatracio. Reconeixia que, com be diu l'escrit, Mao va portar esperança al poble i va tornar a col·locar Xina al centre del mon, pero tambe va ser un dictador sanguinari i cruel.


La Seraphine sobretot m'havia parlat dels origens de Mao, explicant-me que va ser un simple estudiant de poble a qui la gent va començar a escoltar mes i mes, amb dots de lider. La sort, com postula l'article, el va acompanyar. Conec força el tema de la guerra entre Japo i Xina perque m'he documentat, i es cert que durant aquest conflicte bel·lic, Mao va ordenar als xinesos que tinguessin molts fills. Com que Japo tecnologicament donava mil voltes a Xina, l'unica opcio d'aquesta per combatre'ls era amb quantitat. I per aixo tambe va prohibir l'educacio i va obligar a tothom a centrar-se en la collita d'aliments i en formar un exercit. A mes, aixi aconseguia augmentar la ignorancia del poble, de forma que hi havia menys probabilitats d'una rebel·lio.




Suposo que com tota persona que te tant de poder i tantes responsabilitats, no pot deixar satisfet a tothom. En la meva opinio, Mao va ser un gran lider per Xina, pero no pels xinesos. El seu objectiu no es va assolir completament, pero va obrir les portes a la Xina actual, que si no es la nova primera potencia del mon, aviat ho sera, i de forma indiscutible. En el seu cas es pot fer servir l'expressio "El fin justifica los medios", amb la qual cada cop estic menys d'acord. 


Vull acabar aquesta entrada fent una reivindicacio sobre l'educacio espanyola en particular i l'europea en general. Es una llastima que al nostre continent no s'estudii res o gairebe res de la historia asiatica. La Seraphine se sabia tota la historia d'Europa!!! I jo no sabia res de Xina...imagineu-vos d'Asia! Crec que aixo hauria de canviar, perque tots aquests paisos asiatics tenen histories fascinants, de les quals podriem aprendre molt. 


El retrat de Mao dona la benvinguda a la Ciutat Prohibida, al costat de la plaça de Tiananmen, a Beijing. 


No hay comentarios:

Publicar un comentario