SHANGHAI. M'encanta anar a passar el vespre a casa del Coque i de la Cindy. Fa un any no ho faria tant de gust. Probablement abans optaria per anar al gimnas, estudiar xines o centrar-me en qualsevol de les meves altres ambicions personals. Pero...que collons! Que millor que compartir unes hores amb unes persones encantadores i que a mes et fan veure mes clar d'on vens, on ets i cap a on vas.
Pasta amb salsa roquefort, fuet, pernil, sindria, crepes de Nutella i crispetes. Prou be no?
A mes d'un sopar bonissim, de gaudir amb la pel·licula Iron Man 3 i de devorar xocolata fins acabar KO al sofa, amb el Coque hem tingut una conversa molt interessant sobre l'experiencia d'haver estat visquent a Xina tot aquest temps. Despres de gairebe any i mig, ell va tornar a Barcelona uns dies durant el mes passat, i va tenir unes sensacions i uns sentiments molt curiosos.
Es cert que en part som uns privilegiats per tenir aquesta oportunitat de viure a Shanghai, pero tambe es veritat que hi ha moments durs que la gent des de fora passa per alt molt facilment. A Shanghai es pot gaudir de la vida, pero...qui et dona aqui unes muntanyes on caminar o fer bicicleta? Qui et dona un cel blau que et faci despertar amb optimisme? Qui et dona un bon dinar familiar i un partit del Barça els diumenges? Qui et dona el poder interactuar amb persones que tenen els mateixos valors, tradicions i cultura que tu? L'experiencia xinesa esta sent una inversio, m'ho he passat molt be i he apres moltissim a buscar solucions i prendre decisions, pero a vegades es dur. I vull deixar-ho clar perque sovint tinc la sensacio que des de fora nomes es considera la part bonica de l'aventura.
En fi, que m'encanta discutir aquests temes amb ells i amb tothom, i mes en aquesta recta final. Sincerament, crec que per primera vegada a la meva vida valoro mes el dedicar temps als meus amics que el dedicar-lo a mi.
Us presento el Mao, un gat igual de mandros que el seu amo. Qui ho diria que acabaria aixi de gran quan l'estiu passat va passar un mes tancat al lavabo del meu pis amb fongs i cridant com un boig!
No hay comentarios:
Publicar un comentario