Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

miércoles, 1 de mayo de 2013

PENSO EN YUANS

02.05.13


SHANGHAI. 




A la porta de l'oficina dels estudiants xinesos de doctorat i post-doctorat, hi ha enganxat un bitllet de 100 RMB. El RMB (人民币 - Ren Min Bi), tambe conegut com a CNY (Chinese Yuan), com a Yuan (元 - Yuan) o com a Kuai (块 - Kuai) es la unitat monetaria de Xina. El motiu pel qual hi ha el bitllet a la porta no es el culte als diners, sino a Mao Zedong. I es que en totes les monedes i bitllets xinesos, hi figura la seva cara. Es veu que la presencia de la imatge del revolucionari lider xines entre els anys 1949 i 1976 es un simbol de bona sort!




Aquest es el bitllet de mes valor a Xina. Equival a poc mes de 10 euros, pero per mi te un valor molt mes gran. Recordo que durant els primers dies a Shanghai, dinava i sopava per 10 RMB (1 euro) en petits locals de carrer, i en general tot ho trobava baratissim. Mica en mica, pero, la meva personalitat va anar evolucionant, fins al punt que actualment ja penso en Yuans, i tot ho veig car!


Ja no em serveix l'excusa: "Pero si nomes costa 40Y, que son 4 euros, es molt barat! No cal negociar per baixar 1 o 2 euros el preu!". Aquesta frase l'acostuma a pronunciar tothom qui ha vingut a visitar Xina uns dies. Jo sempre responc el mateix: "Per tu seran 1 o 2 euros de diferencia, pero es que aqui amb aquests diners pots pagar-te un dinar!". En altres paraules, jo ja no tradueixo la moneda xinesa a l'europea, perque despres de dos anys vivint, viatjant, llogant un pis i treballant i cobrant en Yuans, l'unica unitat monetaria al meu cap es la xinesa. Aquest sera un altre dels xocs que tindre quan torni a trepitjar Barcelona. Quina por!


No hay comentarios:

Publicar un comentario