Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

martes, 14 de mayo de 2013

DE SHANGHAI A TEHRAN EL 9 DE JULIOL

14.05.13


SHANGHAI.




Ja es oficial, el 9 de juliol abandonare definitivament Shanghai per no tornar-hi durant molt temps. El desti del vol, pero, no sera Barcelona, sino Tehran, a Iran, previa escala a Urumqi, al nord-oest de Xina. Fins llavors encara em queden moltes coses a fer, tant de la tesina com de la preparacio del que l'Olau qualifica com el mes gran que haurem fet a la vida fins ara. Si algu m'arriba a dir fa un temps que el 10 de juliol em plantaria a la capital d'Iran, el titllaria de boig. Increible les voltes que dona la vida...


Publicado por en

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)