Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

lunes, 20 de mayo de 2013

INCOMPETENCIA PERSONIFICADA

20.05.13


SHANGHAI. Avui tenia pensat dedicar el dia a diverses gestions pel viatge de l'estiu. La primera era comprar la bici. Ja l'he pagat i dema passat l'anire a recollir. La segona era anar amb l'Olau a assegurar-nos que podrem transportar-les amb avio des de Shanghai fins a Tehran, ara que ja tenim el vol. I aixo ha estat l'ultim que hem fet...La incompetenia personificada existeix, i son els responsables de l'oficina shanghainesa de CHINA SOUTHERN AIRLINES.




Hem passat ni mes ni menys que cinc hores alla, on ens han ates un total de cinc treballadors a temps complet. Trucades a aeroports, a d'altres oficines repartides per Xina de la mateixa companyia, contradiccions entre ells mateixos, contradiccions amb la seva propia pagina web, equivocacions amb gestions que fins i tot una persona com jo que desconeix com funciona aquest mon podia identificar, etc. Tot plegat, lamentable!






No escriuria aixi d'enfadat si no tingues rao. La majoria de xinesos nomes actuen per repeticio, no saben pensar, i a la minima que els desvies del cami marcat, es col·lapsen i l'unic que fan es somriure. Al final, gracies a Deu, hem aconseguit un paper oficial indicant el que haurem de pagar extra el dia del vol, que per cert havien canviat d'aeroport i ningu ens havia avisat!!


El 9 de juliol ens plantarem amb hores d'antel·lacio a les guixetes de China Southern Airlines i muntarem un pollastre fins que ens deixin volar amb les bicis pel preu real. 




Hem hagut de recorrer a dibuixos tan basics com aquest per fer-nos entendre...


No hay comentarios:

Publicar un comentario