SHANGHAI. No volia dir res de tot aixo perque sempre m'han ensenyat que mai has de mostrar la teva debilitat cap enfora, pero despres de cinc dies abatut no em veig amb cor de continuar sense deixar-ho per escrit.
La Seraphine em va deixar el dia que marxava de Shanghai. I no perque no m'estimi, sino perque diu que soc massa estricte amb els diners, i aixo ha destruit la relacio. Es dificil d'entendre, perque segurament molts pensareu que al ser xinesa preten que el seu novio la convidi a tot. I no es aixi. Al contrari. Quan ens vam coneixer sempre em convidava ella, i fins i tot em regalava roba i bambes. El cas es que en part te rao, soc bastant reaci a gastar diners i aixo ens ha portat a moltes discussions, algunes molt pujades de to, fins que ella ha dit prou. Diu que no parem de fer-nos mal l'un a l'altre i que es millor deixar-ho.
Son massa records i experiencies de mig any de relacio. No ho entenc, i em nego a acceptar-ho. Durant l'estada dels pares, tot va ser perfecte, i fins i tot va arribar a dir que se sentia com si estigues en un somni. No se que passara ara, nomes se que del nuvol en que em trobava fa nomes una setmana he passat a la miseria absoluta. No trobo sentit a res, i nomes faig les coses perque toca fer-les: tesina, donar classe i gimnas. Sempre pensant en ella i amb el cor destrossat. Sense cap ganes de parlar amb altra gent ni de sortir al carrer.
No vull fer cap llastima a ningu. No necessito ni vull comentaris d'anims. Jo no soc dels que davant l'adversitat em quedo a casa plorant i sense fotre ni brot. Lluitare per recuperar-la, i encara que no hi hagi solucio, segueixo amb la intencio d'anar a la seva ciutat al juliol, passi el que passi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario