Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 20 de noviembre de 2011

DIA DE REFLEXIO

20.11.11
SHANGHAI.


Que rapid passa el temps! Aviat fara 3 mesos que vaig arribar a aquesta ciutat tan gran i que tan be m'ha acollit. Abans de venir, molta gent em va dir que al cap d'un cert temps tindria una mena de crisi existencial i voldria tornar. Potser es massa d'hora, pero a mi m'esta passant el contrari: tot i estar en un mon completament diferent del que estava acostumat, em sento extranyament comode...


Aixo no implica, pero, que cada dia no m'entri una mica de nostalgia i trobi a faltar moltissimes coses i persones de Barcelona, sobretot en dies com avui. Trobo a faltar, per exemple, els diumenges de "machacades" amb bici al mati i sofa, tele i Barsa al vespre. Pero em consola saber que aixo segueix alla i podre tornar-ho a fer quan vulgui. Com em va dir l'Avi Antoni abans de marxar, "Ens tens aqui".

Canviant de tema, ja se que el dia de reflexio era ahir i no avui. Pero...hi ha gaire a reflexionar? No segueixo gaire l'actualitat del mon occidental en general i d'Espanya en particular, pero pel que m'han dit la cosa pinta molt malament. Jo des d'aqui nomes puc desitjar que els que tothom dona per guanyadors de les eleccions no acabin d'ensorrar el pais, tot i que sera dificil. Com diu una persona a qui li tinc molt apreci, "Catalans i catalanes, diumenge comensa el calvari".


1 comentario:

  1. Hola Nil!
    Quant de temps, però és que aquí tot segueix igual i tinc poc temps; ara bé,així que puc em poso al dia de tu i la teva vida. Molts et van dir que t'agafaria una crisi (com tu dius), però nosaltres -el Toni i jo- ja vèiem que tot aquest món t'agradaria i que t'hi trobaries ben còmode i potser recordis fins i tot què et vam dir.
    Ja veig que estàs integradíssim, que la major part de coses et van molt bé i que estàs gaudint d'aquesta gran experiència. A nivell d'estudis, però, no sabem -a excepció de l'experiència del canvi de tutor- si aprens el que t'esperaves i si el nivell i tot pegat compleix les teves prespectives inicials.
    En fi. Una forta abraçada i pensa que malgrat que no t'escrivim gaire, pensem en tu.
    Per cert! Avui són les eleccions. La cosa està fotuda, per a nosaltres. Només esperem que no hàgim de fer maletes i marxar... sempre podem venir a Shangai... segur que ens acollirires, oi? je, je...
    Un petó!

    ResponderEliminar