Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

martes, 6 de diciembre de 2011

QUE NO ESTAMOS TAN MAL!

06.12.11
SHANGHAI.


Estic fotut: encostipat, amb molt mal de coll, amb estres perque els examens s'apropen i veig que no he fet res mes que estudiar xino, sense tenir clar com anira el tema de la mudansa a un pis, amb el Nadal a dos dies...i a Shanghai cada cop fa mes fred.

El motiu del meu malestar fisic esta clar: vaig estar tres dies passant fred, tant al carrer com a la meva propia habitacio! L'aire condicionat estava trencat, i quan vaig aconseguir que funciones i el vaig posar a 30 graus, seguia sortint fred. Despres de gairebe una hora discutint amb els xinos de la recepcio, nomes es tractava de canviar el mode de fred a calent, pero com que el mando esta en xino...Aquesta tonteria li esta costant cara a la meva salut!


Segurament per tot aixo, ahir em va agafar un dels meus atacs asocials i me'n vaig anar a caminar sol per Shanghai, sense parlar amb ningu, simplement observant el mon al meu voltant. La meva conclusio al final va ser: estic a Shanghai, passant-m'ho millor que mai i aprenent moltes coses, "No estamos tan mal Nil!".

2 comentarios:

  1. Clara Canyís Cabutí6 de diciembre de 2011, 9:09

    Hola Nil!!
    Espero que et recuperis! i que l'aire acondicionat no es torni a espatllar... xD

    ResponderEliminar
  2. Nil, els passeigs en solitari per Xangai proven.
    I les conclusions a què s'arriben són molt encertades. Perquè realment: "no estais tan mal".
    Quan vingui per aquí faré també un passeig d'aquests en solitari...
    Una abraçada, endavant i bona lluita contra el fred!!
    JoC

    ResponderEliminar