Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

viernes, 2 de diciembre de 2011

HECTOR, ESTUVO PADRISIMO!

03.12.11
SHANGHAI. Ahir a la tarda, l'Hector, un mexica amb qui em porto molt be, em va convidar a veure un partit de basquet entre els Shanghai Sharks (que serien com el Barsa de Futbol a la Lliga Espanyola) i un altre equip del qual no recordo el nom. Al principi vam dubtar si anar-hi, ja que despres haviem d'anar a una festa francesa de formatge i vi, pero veure un partit de basquet xino no es fa cada dia!



Ens van explicar que en la lliga xina de basquet no poden jugar en el mateix equip dos americans a la vegada, i es que crec que els hi fa molt respecte la NBA. El nivell de basquet, tot i que no soc cap expert, no era gaire alt...


I ara ve l'anecdota del dia i una experiencia que no oblidare mai: vaig poder estar al costat d'un dels personatges mes famosos de Xina: Yao Ming, un monstre de 2.26 m d'alsada, propietari dels Shanghai Sharks i que ahir estava a la tribuna del pavello mirant com jugava el seu equip. 

Al descans del partit li vaig dir a l'Hector que jo no marxava del pavello sense una foto amb el Yao Ming, o almenys sense intentar-ho. Dit i fet, va ser tan facil com agafar l'ascensor, pujar un parell de plantes i apareixer en una sala amb el Yao Ming assegut en un sofa enorme. Aquesta es la foto on sortim l'Hector i jo amb el gegant xino. Com diria l'Hector en mexica, "Guei, estuvo pasado de berga!".



5 comentarios:

  1. Hola Nil, m'agrada veure el que ens vas explicar ahir per telèfon! m'agrada saber que aprofites les oportonitats i com ets capaç d'adaptar-te en aquest país tan diferent.
    Un petó de la mare que t'estima
    Lou

    ResponderEliminar
  2. Nil, veig que continues essent el Nil persistent i, a voltes, pesat que no pares fins que aconssegueixes allò que et proposes. Pel que ens vas explicar, m'imagino les peripècies que vareu passar i el "morro" que li veu posar per aconseguir la foto, realment per la teva fototeca que ja comença a abultar.
    Per cert miro la foto i tinc vertígen!!!
    Una abraçada del pare que també t'estima.
    JoC

    ResponderEliminar
  3. Hola Nil!
    Veig que el xinos tambe juguen a basquet.. jajaja Quina sort d'haver-te fet una foto amb el Yao Ming!! ets el meu idol!! :D jaja
    Que vagi molt bé! Una abraçada

    Clara i Anna Canyís Cabutí

    ResponderEliminar
  4. Puto Nil, porto 3 mesos a França i no he vist a cap famós de per aquí xD Allà que passa que us els regalen o que? jaja per cert ahir vaig estar parlant amb el Pablo i potser s'afegeix a anar-vos a veure!

    Toni

    ResponderEliminar
  5. ¡Nos pasamos de verga pinche Nil! Pero de no haber por tu obstinac;on, no lo habriamos logrado.Yo no crei que fuera tan sencillo como esto, jeje.Estamos en contacto Muchachón.

    Viva Mexico.

    Hector

    ResponderEliminar