SHANGHAI. Per culpa de l'Olau - o, mes ben dit, gracies a ell -, en aquests gairebe quatre mesos m'he obsessionat amb algun dia anar a Corea del Nord. Abans de venir a Xina no sabia res d'aquest pais, pero ara cada dia se mes coses degut a la deria que m'ha encomanat. Per exemple, aquest regim comunista germa de Xina apareix de color blanc a Google Maps, mai es tenen noticies seves i es molt dificil aconseguir els permisos per anar-hi.
A la residencia de Tongji tenim uns quants estudiants de Corea del Nord. Sempre van tots junts, amb el mateix uniforme i amb un pin de la bandera del seu pais. Son molt simpatics, i sempre ens saluden efusivament cridant: "Barcelona! Barcelona!". Espero conservar la seva amistat perque algun dia m'ajudin a visitar la seva terra.
Tot aixo es per dir que ahir va morir Kim Jong Il, el dictador del regim comunista de Corea del Nord. Be, en realitat va morir dissabte, pero fins ahir dilluns la noticia no es va donar a coneixer. Aquest es l'acudit que no hem parat d'utilitzar aquests mesos, i que a partir d'ara queda obsolet.
...
I no puc acabar l'entrada sense felicitar el meu germa, que avui es fa gran: Per molts anys Jan! Segur que ja deus ser gairebe mes alt que jo, al ritme que anaves de 1 cm cada pocs mesos. Gaudeix d'aquest temps de llibertat sense mi que quan torni recuperare la meva posicio de dictador amb el mando de la tele!
Hola germà! Com que m'has mencionat al blog he pensat que seria un bon moment per escriure't per primera vegada i així celebrar l'aniversari d’alguna manera amb tu. No creguis que ignoro el teu blog, més aviat tot el contrari, diàriament entro a veure si has escrit quelcom nou. La raó de no escriure’t fins avui és que, primerament, suposo que ja ho deus saber, que no tinc gaire iniciativa per fer aquest tipus de coses, i, posteriorment, que he estat molt enfeinat tot aquest trimestre de 4rt d’ESO: molta més exigència que 3r, profes més perfeccionistes, i, com a novetat, sóc delegat de classe i he de fer algunes tasques representatives del grup. Parlant de 4rt, m’he recordat quan vaig veure el teu butlletí de notes en el qual tot eren notables i excel•lents. En aquell moment (no sé com va anar tot plegat)em vas dir que no volies excel•lents, sinó que preferies tot notables, com sempre, un dels teus comentaris pintorescs. Encara que sigui molt considerat acadèmicament pels meus companys, penso en el que treies tu i em pregunto si la gent s’ha tornat més gandula o ets tu el geni. Si triomfes a Xina en els estudis i com a persona, estigues segur que ja sabré la resposta. Espero que el meu comentari t’ajudi a seguir endavant.
ResponderEliminarPd: vaya semaaaaa de menjaaar!!!:$
El teu enano, Jan
Nil, amb les teves darreres entrades al blog, el meu sentiment d' anyorança ha començat a caminar cap un sentiment d'enveja: Vietnam, Corea, ... i tot complint amb les exogències acadèmiques i d'idioma!! En fi, "quan sigui una mica més gran intentaré ser com tu" que, més o menys, s'acostuma a dir.
ResponderEliminarTal com has mencionat, avui gran dia dia a casa pq el "petit" s'ens ha fet un any més gran. I per cert, vés oblidant reprendre el control doméstic: entre que no entendrà el teu accent cataxin i la seva alçada tindràs menys a fer que el Santos amb el Barça.
Una forta abraçada.
JoC
Potser Kim Jong Il ja no és amb nosaltres però tots el recordarem com un dictador potser sàdic, hipocondriac i megalòman però també molt dedicat al seu petit i entranyable país.
ResponderEliminarOlau