Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

viernes, 23 de diciembre de 2011

ESTUDIANT I PERDENT EL TEMPS

23.12.11
SHANGHAI. El Nadal ja es aqui. El que per alguns significa vacances, per mi esta significant mes temps per estudiar, i tambe per perdre, cosa molt estranya en mi...

L'Alejandro m'ha passat un grapat de pelis bones i n'estic mirant 2 al dia. A mes, ahir vaig sortir al M2 amb el Tim i el Sabelo, dos alemanys, per desconectar una mica. Avui repetirem. El fet de no beure em permet al dia seguent estar en perfectes condicions, simplement em desperto a les 12 en comptes de les 9. Tambe intento seguir fent esport, i mai falten les converses infinites al passadis a tothora. La resta del temps, sense comptar les hores de dormir, menjar i internet, INTENTO dedicar-lo a estudiar. Pero tot i aixi passo molta estona sense fer res de res.

Avui l'Internet funciona pitjor que mai i no puc pujar cap foto. Es el que passa quan no es te internet a l'habitacio i un ha d'anar a un passadis mig abandonat de ledifici del costat (l'unic lloc on hi ha aire condicionat i no fa gaire fred) a gorronejar una Wifi.

1 comentario:

  1. Hola Nil! espero que el dinar us hagi anat molt be! en breu parlem des de can Cabutí.
    Un petó
    La Mare

    ResponderEliminar