Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 27 de abril de 2013

SUZHOU

27.04.13


SHANGHAI. 




En l'ultim dia dels pares a Xina, hem visitat la ciutat de Suzhou. Abans de dirigir-nos a l'estacio a agafar el tren, pero, els hi he portat a l'habitacio d'hotel - amb aquestes espectaculars vistes - dues maletes de 20 kg plenes de roba d'hivern i llibres que ja no necessito, per tal que dema volin amb elles cap a Barcelona. Ja nomes em quedare amb l'imprescindible per aquests ultims tres mesos d'estada a l'estranger.




El primer que hem fet a Suzhou es visitar la botiga d'Estiluz que va dissenyar l'any passat la meva mare. Mai m'havia parat a pensar en la gran dificultat que pot suposar dissenyar un stand per encabir en pocs metres quadrats lampares de tota mena. Ha quedat molt be no?






Despres hem anat a visitar diverses atraccions turistiques de la ciutat veina de Shanghai: jardins, temples, pagodes, santuaris, etc. Novament, el mes important per mi no era el que estava visitant, sino la companyia amb qui ho estava fent. Com passa el temps de rapid quan estas amb les persones adequades.










Una de les observacions de la Seraphine, amb qui estic molt d'acord, es que els meus pares tenen una energia impressionant! Malgrat caminar durant hores, i no nomes avui, sino tambe en els dos dies d'estada a Xian, sembla que mai es cansin!




El que segur que no es cansa es aquest xino! Quin personatge!






L'ultim sopar al Sofitel i...a dormir d'hora que dema matino per acompanyar-los a l'aeroport. El proper retrobament amb ells ja sera a Barcelona, d'aqui tan sols tres mesos. Fins aviat!!!


1 comentario:

  1. Nil, ens ho hem passat molt be! i tal com dius per nosaltres Xina és impressionant però el millor de tot ha estat poder estar amb tu aquests dies.
    Un petó

    ResponderEliminar