Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 20 de abril de 2013

ELS MEUS PARES ESTAN SONATS!!

20.04.13


SHANGHAI.




La nit del 18 al 19 d'abril, la Seraphine va aterrar a Shanghai. Aixo si, amb un retard considerable. L'arribada del seu vol, inicialment prevista per les 21h, no es va fer efectiva fins les 3 de la matinada. Aquestes sis hores d'espera les vaig passar matant el temps com podia i intentant dormir sense aconseguir-ho als incomodes bancs de l'aeroport...




Al final, pero, va valdre la pena, i ara ja porto mes d'un dia convivint de nou amb ella, i ahir fins i tot vam sortir a celebrar l'aniversari de l'Alberto al Windows i al Rubys, dos bars de Shanghai. 


Pero l'entrada del bloc d'avui no va dedicada a la Seraphine, sino als meus pares, que aquest mati sense avisar s'han presentat a casa, en la que ha estat una de les majors sorpreses que m'han fet a la vida. Estan sonats!!! Pero bogeries com aquesta fa que siguin els millors pares del mon!






Aquest ha sigut el moment de la conversa per Whatsapp en que m'han comunicat la noticia. De sobte tot ha encaixat, i es que com be han reconegut despres a la visita rapida que han fet a casa, en els darrers dies m'havien anat llençant indirectes molt ben camuflades.


Com que ni molt menys tenia prevista aquesta visita, avui ja tenia programada una classe amb el Mingrong, un dels meus alumnes. Aixi, mentre ells es recuperen del jet lag, jo he estat fent de professor. Aquesta nit anirem a sopar ells, la Seraphine i jo al restaurant del Sofitel, el millor lloc on he menjat en els ultims dos anys. Buffet lliure de carn, peix, marisc, xocolata, pastissos...Uffff!!! I a sobre amb la millor companyia! Prometo fotos amb tots ells en el proxim post!


1 comentario:

  1. Quina sorpresa i quin regal Nil!!! Els pares a Shangai sense previ avis!!! Disfruteu molt plegats!! Crec que han vingut en el moment adequat quan ja estàs iniciant la recta final, segur que entre la seva presència i la de la Seraphine carregaràs les piles a tope per continuar en el projecte.
    Una abraçada!!!
    Eva Cabutí

    ResponderEliminar