Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

miércoles, 24 de abril de 2013

DE CAMI A VEURE ELS GUERRERS

24.04.13


XIAN. Despres d'un viatge de dues hores en avio des de Shanghai, ja hem aterrat a Xian, una de les zones mes turistiques de Xina, famosa pels seus guerrers. Abans que dema els anem a visitar amb una mena de tour organitzat, la Seraphine ja ens ha explicat la historia d'aquests soldats. 




Sembla ser que l'emperador Qin, durant tot el seu regnat, va ordenar la construccio d'aquest exercit de guerrers de pedra al lloc on seria enterrat, per tal que quan moris estigues ben protegit a la vida posterior. A la seva tomba tambe hi ha enterrades el centenar de dones que va tenir, i es que en aquella epoca, quan l'emperador xines moria, les seves dones havien de morir amb ell. 




La Seraphine tambe ens ha explicat que hi ha llegendes per explicar el descobriment d'aquest exercit de milers de soldats de pedra. La mes coneguda diu que en el passat a Xina hi convivien tres pobles diferents. Un d'ells, el mes poderos, va comunicar al de la regio de Xian, el mes debil de tots, que els atacaria un dia concret, per tal que tinguessin temps de preparar-se per la guerra. 




La gent del poble de Xian sabia que en un enfrontament bel.lic no tenien res a fer, pero, en canvi, eren els millors meteorolegs d'aquella epoca. Van predir que el dia que serien atacats faria molta boira. Tambe van predir la direccio del vent. Aixi, van determinar amb total exactitud la zona on desembarcarien els enemics, i alla hi van construir els milers de soldats de pedra. Degut a la poca visibilitat del dia del combat, l'exercit invasor va creure que les estatues eren reals, i va fugir esporuguit. 




A ultima hora del dia hem sortit a passejar els quatre pels carrers del centre de Xian. Hem caminat durant hores, i estem reventats! La Seraphine se sorpren de l'energia dels meus pares, i la veritat es que jo tambe una mica. Sembla que tinguin 18 anys!


















Una mica d'humor per acabar el dia! Sort que ahir no vaig quedar-me despert i he vist el resultat aquest mati. Sembla que un dels dos equips que van jugar necessita mes que mai el Guardiola, i no es el Bayern...


No hay comentarios:

Publicar un comentario