Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

viernes, 26 de abril de 2013

ES INSOSTENIBLE

26.04.13


SHANGHAI.






Aquestes son un parell de fotografies fetes avui a Xian. Formen part del paisatge que t'acompanya durant l'hora de trajecte des de la ciutat fins a l'aeroport. I no son propies nomes d'aquesta zona, sino de tot el pais. Hi ha molt poques regions a Xina que no estiguin plenes de grues construint edificis, industries amb xemeneies enormes traient fum o infraestructures conquerint la naturalesa originaria del territori. 




Per uns moments avui ho he vist clar, i mes encara quan des de l'avio es distingia clarament l'extensio d'una capa enorme de contaminacio sobre tota l'area de Xian primer i de Shanghai despres. Es insostenible.


Aquesta gent s'esta carregant el planeta. I es clar, ningu els aturara. Fins fa poc hem estat els amos del mon, i hem fet el que voliem amb els recursos naturals i escassos de la Terra. Ara que estem fora de tot i que no podem competir amb aquest monstre asiatic, els hi exigim el compliment de convenis de sostenibilitat. I clar, ells no son tontos. El seu creixement no s'atura, i per res del mon volen renunciar a la millora del seu estat de benestar, igual que en el seu dia vam fer nosaltres. La gran diferencia es que nosaltres som milions; ells, bilions. Es insostenible...




Dema ja es l'ultim dia abans que els pares tornin a Barcelona. Anirem a passar el dia a Suzhou, una ciutat a una hora en tren de la ciutat.


No hay comentarios:

Publicar un comentario