Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 28 de octubre de 2012

REMAR JUNTS

29.10.12


SHANGHAI. Una de les particularitats del parlar dels asiatics que pot donar lloc a moltes confusions es la forma que tenen de respondre preguntes en que hi ha una negacio. Posare un exemple.


Imaginem que jo li pregunto a una noia xinesa: No t'agradaria coneixer el meu amic? Per tots nosaltres, si ella respon que SI, significa que el vol coneixer, i si respon que NO, no el vol coneixer. Pero a Asia el mode de resposta es totalment oposat, ja que al que responen es a la pregunta, no al fet. Per tant, en l'exemple anterior, si la xinesa respon que SI, vol dir que NO vol coneixer el meu amic, ja que esta reafirmant el que la pregunta diu. Malgrat que pugui semblar un detall absurd i ridicul, m'ha portat a nombroses confusions durant els 14 mesos exactes que avui fa que estic per terres asiatiques.






Aquesta diferencia en la forma de respondre a preguntes negatives ja la tinc superada. Pero dia rere dia no deixo de descobrir coses noves. L'ultima, que durant la setmana passada els futurs Enginyers de Camins de Tongji van fer competicions d'estirar a la corda, enfrontant-se entre les diverses classes. Em van explicar que es una forma de demostrar que per ells el treball en grup es crucial. De fet, el nom de la meva universitat, 同济 (Tong Ji), significa "Remar Junts".


1 comentario:

  1. Hola Nil des de Vilanova!!!
    Quina gràcia com interpreten els xinesos els jocs com el d´estirar la corda!! per fer "grupu" jo recordo que hi he jugat de colònies i campaments i si que feiem colla però era un joc per passar una estona divertida!!
    Espero que estiguis practicant caracters i treallant per l´examen de xines del dia 2 de desembre!! estic convençuda que aprovaràs!! ja li has trobat el "gustirrinin".
    Per aqui a Catalunya impregnats de politica els telenoticies parlen d´enquestes i mes enquestes sobre les eleccions als EE.UU i els mitings que ja han començat a fer els partits polítics per les eleccions del dia 25 a casa nostre, per cert a tu et deu tocar votar per correu no?
    Bé res més i fins a la propera!!
    Una abraçada,
    Eva Cabutí

    ResponderEliminar