Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

martes, 13 de noviembre de 2012

VIATGE MOGUT FINS A CORON

13.11.12


CORON, FILIPINES.




Aquest es el vaixell aranya que aquest mati ens esperava al port de El Nido per traslladar-nos a Coron. Les cares de nerviosisme eren patents entre tots nosaltres, despres d'assabentar-nos de la baixissima seguretat de la ruta. Mes encara quan just abans d'embarcar un frances ens ha informat que cap dels dos vaixells que el dia anterior havia sortit a fer el mateix trajecte va arribar a bon port - un va trencar el motor tot just engegar-lo i l'altre va tenir problemes tecnics i es va quedar tirat a mig cami -.




Quan encara veiem la costa, hem tingut un primer ensurt: de sobte el motor s'ha parat. Per sort, pocs minuts despres l'han pogut engegar de nou i hem continuat navegant...








Durant la ruta, les vistes han estat espectaculars. Constantment teniem a banda i banda illes deshabitades, algunes de tamany diminut, totes amb platges paradisiaques. 






Tot i un parell d'ensurts amb onades gegants i la gran quantitat d'aigua que no parava d'entrar a la coberta del vaixell, amb els ultims raigs de Sol del dia hem arribat a la costa de Coron. Ha estat un gran alleujament!






Tot i aixi, a 50 metres del port de Coron, quan el capita reduia la velocitat, el motor ha dit prou. Una hora mes tard, i gracies a la feina del mecanic de la tripulacio, ha tornat a funcionar i per fi hem pogut desembarcar a l'ultima parada del nostre viatge, Coron. 




L'ultim sopar, un dels millors de tot el viatge. Els espaguetis a la bolonyesa estaven increibles. Llastima que no tingui cap foto del sopar del primer dia...avui estem tots negres! Que malament ho passarem a partir de dema amb el fred de Shanghai...


1 comentario:

  1. UFF, m'has fet patir!!, i ja saps que no en sóc gens de patidora però això ha estat un risc bastant bèstia.
    Be, ara cap a Shanghai
    Un petó

    ResponderEliminar