BORACAY, FILIPINES.
Un dia mes segueixo disfrutant d'aquestes vacances improvisades a les Filipines. De les coses que mes m'estan sorprenent d'aquestes illes es la climatologia. Quan fa molt temps a l'Escola em van ensenyar els diferents tipus de clima del planeta, em pensava que allo nomes era quelcom teoric. Llavors el mes lluny que havia marxat de Barcelona era Mallorca. Ara, estic vivint en primera persona el que es el clima tropical: calor durant tot l'any, humitat altissima, vent en determinades hores del dia i tempestes sobtades seguides de Sol radiant.
Avui ens hem llevat mes tard del normal, ja que ahir a la nit vam sortir a passar-nos-ho be. Tot va comencar a l'hostal, bevent una cervesa amb amics, musica en directe, brisa marina, rialles, converses de politica amb madrilenys, bromes, etc. Despres vam continuar a la platja i finalment a un bar a primera linia de mar. Aixo es la bona vida! Aquest mati entre tots hem reconstruit la nit passada, que va deixar anecdotes que mes d'un recordara per sempre. Pero no puc dir res, perque "el que passa a Asia queda a Asia".
El dia ha estat forca gris, amb poques estones de Sol. A mi m'ha anat be, perque despres del dia d'ahir tinc tota l'esquena i la cara cremades. Semblo una gamba! Si ahir vam rodejar el perimetre de Boracay en vaixell, avui el repte era descobrir l'illa des de dins.
Una bandera catalana!! Realment els catalans arribem a tot arreu. En aquesta platja hem conegut un noi de Sant Hilari Sacalm que ha arribat fa dos dies a fer d'instructor de kitesurf els proxims sis mesos. I el tiu venia d'estar treballant dos anys a una de les platges mes famoses de Tailandia!
D'esquerra a dreta, el Carlos, el Quique, l'Adrian, el Pere, Jo i el Joan. Dos madrilenys, un mallorqui, i tres catalans. Tots enginyers.
I aquestes son unes quantes fotos fetes durant el passeig de tarda pels camins interns de Boracay. En elles s'observa clarament com Filipines es un pais subdesenvolupat, amb unes condicions de vida molt diferents no nomes dels paisos europeus, sino tambe de Xina.
I aquesta es la vista de postal de la qual estic disfrutant mentre redacto aquestes linies. Un escenari que evoca un coctel de sensacions indescriptible. Sera que em faig gran, que estic enamorat o que Shanghai m'ha transformat com a persona? O totes tres a la vegada?
Nil, realment això és preciós! segur que ho recordaràs tota la vida, quina enveja! avui a Barcelona ja comença a fer fred i veure't en aquestes maravelloses platges...
ResponderEliminarUn petó
5 enginyers !!!
ResponderEliminarCrec que hauria de tornar a fer la carrera d'Engintyers que tant em va fer patir perqué aquesta assignatura que esteu fent no la vaig aprovar, ni tan sols la vaig fer i crec que m'agradaria molt. (:-).
Una abrçada desde la Barcelona que avui inicia la campanya electoral del seu país.
JoC