EL NIDO, FILIPINES.
Ni m'he especialitzat en photoshop ni he fet cap muntatge, encara que fins i tot a mi em costi de creure. Fa tot just uns minuts que l'Helena em feia aquesta foto que sens dubte anira de perfil del Facebook, i jo ara redacto aquestes lines en una tombona mentre gaudeixo d'aquesta espectacular posta de Sol a El Nido. De pel.licula.
Com anunciava ahir, avui de matinada sonava el despertador. Per endavant, 350 km en 6 hores de furgoneta fins a El Nido, a l'altra punta de l'illa de Palawan. Malgrat tot, la duresa del trajecte ha valgut la pena. Aixo es el que ens hem trobat nomes posar els peus a terra:
Estem allotjats en un hostal a primera linia de mar per tan sols 5 euros la nit, amb aquesta platja practicament per nosaltres sols. Una platja de les que a mi m'agraden, en que camines metres i metres i l'aigua et segueix arribant nomes fins als genolls.
Foto del dinar de grup. Des d'ahir ja s'estan notant els simptomes de cansament entre tots nosaltres, i es que portem ja diversos dies dormint poc i malament, i sense parar durant el dia. En el meu cas, a mes, l'efecte del Sol m'esta deixant KO, no nomes perque tinc la pell cremada, sino tambe perque porto ja dos dies amb molt mal de cap. Espero que no vagi a pitjor...
Tres nens locals extraient aigua d'un pou a pocs metres de l'hostal: una prova mes que certifica que Filipines segueix sent un pais subdesenvolupat.
Si ahir parlava de micos, avui vull acabar amb una foto del porc que hi ha a l'entrada de l'hostal. No em vull ni imaginar la de pernil que es podria fer amb ell...Encara que sembli mentida, aquests dies estic menjant molt pitjor que a Xina. Hamburgueses, patates, entrepans i galetes estan sent els apats habituals d'aquest viatge...
No hay comentarios:
Publicar un comentario