Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 27 de mayo de 2012

RODEJAT DE PEIXOS GROSSOS

27.05.12

SHANGHAI. Fent un brindis amb el president de la Universitat de Tongji, Pei Gang...


Hi ha vegades en que un espera molt poc d'un dia, d'una nit, d'una tarda, etc., pero despres aquest mateix un acaba vivint una experiencia formidable en el periode de temps citat. Quelcom semblant es el que vaig viure divendres, on vam ser convidats a l'acte d'inauguracio del Campus Sino-Spanish de la Universitat de Tongji. Be, en el fons l'unic que es va celebrar es que dins de l'edifici Sino-German hi haura una petita oficina destinada al "Campus" Sino-Spanish. Sera una metafora del que passa a la realitat a Europa amb Espanya i Alemanya?

L'acte en si no va ser res de l'altre mon. Em quedaria amb dues coses: la primera, que de l'hora que va durar, 20 minuts van ser destinats a un show de Flamenco...


La segona, el nivell d'angles pessim que van mostrar tant el rector de la UPC, Antoni Giro, com el rector de la UPM, Javier Uceda. Jo mai he dit que el meu nivell d'angles sigui extraordinari, pero una persona que viatja pel mon firmant convenis de cooperacio entre universitats, no pot ser que no tingui ni papa d'angles i que faci el discurs que va fer sense aixecar el cap del paper...



D'esquerra a dreta, aquests son els vice-rectors de la UPC, Tongji i UPM, respectivament. El de la UPC es el ja mitic Pedro Diez, qui porta uns quants viatges a Shanghai en els ultims mesos dels quals no en sabem el motiu concret...

El millor, pero, va venir despres, quan de forma inesperada i totalment imprevista vam acabar sent convidats a la recepcio a l'hotel i al posterior sopar de 5 estrelles. Amb tot aixo, no nomes estavem rodejats per les altes esferes politiques tant d'UPC, com de Tongji i d'UPM, sino que tambe hi havia peixos grossos de l'ambaixada espanyola a Shanghai, directius importants d'empreses i bancs (com el director de l'oficina del Banc Santander a Xina) i diplomatics (alguns vinguts expressament des de Beijing). 


Despres del lliurament d'obsequis simbolics, on en Giro, com no podia ser d'altra manera, va regalar una Casa Batllo en miniatura a Pei Gang, van comencar els "Ganbeis" de vi i champagne...Degut a aixo, mes d'un va haver d'abandonar el sopar abans d'hora. Es mes, algun ja venia tocat del dinar...

Em va encantar el senyor Pei Gang, president de Tongji: obert, amable, divertit, coneixedor de Barcelona i Catalunya i, sobretot, molt accessible. Tant, que fins i tot va ser ell qui ens venia constantment a saludar i proposar "ganbeis" (brindis en que s'ha de beure tot el got). Ah! I segons ell, m'assemblo a Mark Zuckerberg, fundador de Facebook...De bojos!!




Buffet lliure d'alta qualitat. Aixo no es menja cada dia eh!! I menys a Xina! Peix, sushi, carn autentica, pastissos de veritat,...


Tot un privilegi haver sopat cara a cara amb el rector de la UPC. Vaig poder intercanviar bastantes paraules amb ell, i entendre una mica millor tot el que esta passant a la meva universitat a dia d'avui. Ell, com a contrapartida, va acabar agraint la nostra companyia, assegurant que aixo d'haver compartit taula amb universitaris el va fer sentir una mica mes jove.

"Pero Presi, surts de festa amb nosaltres i anem a veure el Barca a les 4 de la matinada o no?!". Desafortunadament i previsible, la seva resposta, tot i anar acompanyada d'un somriure, va ser un no...Llastima!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario