Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 5 de mayo de 2012

IMPOTENCIA

06.05.12

SHANGHAI.


Impotencia es el que sento des divendres a la nit, quan algu va robar-me l'iPhone mentre estava a una discoteca. No es pot dir que fos negligencia meva, tot i que el fet de saber l'interval de 3 min en que es va produir el robatori em fa sentir molt culpable.

Molta gent apretada, xinos i xines passant per un costat i altre, fregaments constants...Durant uns pocs minuts vaig estar encaixonat sense poder moure ni un dit. Nomes estava esperant trobar un espai per sortir d'alla. Qui m'havia de dir que algu em posaria la ma a la butxaca i em prendria el mobil? I mira que mai no passen 5 min sense que el tregui per fer-li una ullada...

En fi, ara a tornar una altra vegada amb el Nokla que li falten la meitat de tecles i l'altra meitat no funcionen...Almenys em queda el consol d'haver pogut mantenir el mateix numero d'abans. I potser aixi tambe em podre concentrar millor per treballar aquests dos mesos intensos que m'esperen.

...

Avui no tocava parlar d'aixo, tocava dir que a Shanghai ja hi ha aires d'estiu. Darrerament durant el dia la xafogor comenca a apretar, sobretot en els desplacaments a peu, on un ja pateix per la goteta de suor al front. La calor que esta per venir fa por...


L'ultima foto que tinc del meu iPhone, poc abans de ser tret de la meva butxaca de la forma mes covarda que existeix. Que m'atraquin pel carrer! Que almenys tingui l'opcio de marxar corrent o fer quelcom al respecte. Pero que no em facin aixo i em deixin amb una sensacio d'impotencia dins meu que encara no he superat...

1 comentario:

  1. Nil, si et serveix de consol (mal de muchos consuelo de tontos), l'altre dia estava jo parlant amb una amiga tranquil.lament en una cafeteria de Barcelona, i per darrere em van obrir la bossa, em van prendre el portamonedes amb totes les targetes de crèdit i de tot i els diners, i me'l van tornar a tancar. I jo sense enterar-me'n. Comprenc la teva sensació d'impotència i de ràbia. ÀVIA DOLORS

    ResponderEliminar