SHANGHAI. Si una classe impartida de forma bilingue en xines i angles parlat per un xino ja es prou complicada de seguir, una practica de laboratori totalment en xines i fent servir aparells que no he vist en la vida encara ho es mes.
Amb problemes seriosos d'endormiscament perque portava mitja hora sentint - que no escoltant - l'explicacio previa a la practica, de la qual no entenia res mes que paraules aillades, he aprofitat per desenfundar la camara en un intent de reactivar-me...A veure qui es el llest que copia aqui els apunts de la pissarra!!
Un cop iniciada la practica, el que semblava que acabaria en fracas ha acabat sent una molt bona experiencia. Rapidament he entes de que anava la cosa (gracies a haver fet quelcom similar l'any passat a Barcelona), i tot i no poder comunicar-me gaire amb els companys hem col.laborat entre nosaltres per la causa comuna.
Aixo si, a l'hora d'anar a copiar els resultats del responsable del grup d'apuntar els temps i les distancies, m'he trobat amb el problema de no entendre res. Si ja es prou dificil aprendre els caracters xinesos, imagineu si estan escrits amb mala lletra (com la dels metges)...Impossible!! Pero...temps al temps, tot arribara.
No puc acabar l'entrada sense donar les gracies al Zhang, ja que sense ell ni m'hagues enterat de l'existencia d'aquesta practica, ni hagues arribat al laboratori on es realitzava, ni hagues sabut ben be que fer durant la realitzacio de la mateixa.
M'ha fet reflexionar un comentari seu, tot i que no es ni el primer ni el segon cop que el sento de boca d'un xines o xinesa: "Per que vens a estudiar a Xina si a Europa en general i a Espanya en particular la qualitat de l'educacio i de vida es molt millor, i sou molt mes rics?". I es que potser saben moltes matematiques i molta fisica, pero del mon fora de Xina molt poquet...
Si mes no, es curios: mentre a Espanya, tot i acceptar la crisi, no volem admetre que som pobres i costa molt renunciar a la vida que hem portat fins ara, a Xina es tot el contrari, tot i ser rics i tenir el mon a les seves mans, a vegades sembla que no ho vulguin veure. Pero...temps al temps, tot arribara.
No hay comentarios:
Publicar un comentario