Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

viernes, 5 de julio de 2013

T'ESTIMO, SHANGHAI!!

05.07.13


SHANGHAI.




T'estimo, Shanghai!! El vincle que m'uneix a la ciutat es ja tan fort que res ni ningu el pot trencar. Aqui he viscut coses que no viure a cap altre lloc. Es veritat que estic cansat i que vull tornar a casa, pero alhora tinc un sentiment de nostalgia i tristesa enorme. Aquest contrast sentimental tambe el tinc en un altre ambit: la llibertat i l'euforia per haver obtingut el Master es contraposa als nervis i a l'impossible relaxament de cara a la ruta ciclista de l'estiu. 




Tots els meus companys catalans i espanyols de Tongji tambe estan abandonant la ciutat aquests dies. Al viure en un pis i no a la residencia universitaria no he passat gaire temps amb tots ells, pero sempre m'han tingut en compte i he estat una referencia per molts d'ells. 


Trobare a faltar les cantades improvitzades amb el Kike (Madrid); les discussions inacabables de politica amb l'Horacio (Madrid) i la seva frase estelar "m'has llamat, loc?"; les apostes indecents amb el Jorge (Cuenca); la veu de la consciencia i l'actitud emprenedora del Toni (Sant Cugat); els consells socials de la Lorna (Madrid); el formar parella amb l'Arturo (Madrid) a l'hora de coneixer noies a les discoteques; les fotos sempre oportunes de la Laura (Sant Cugat); les borratxeres de l'Adrian (Santander) que sempre acaben amb ell sense samarreta; i moltes mes coses que segur que em deixo. Sou molt grans, nois! Una abraçada a tots. 






I aquestes son les espectaculars vistes d'ahir a la nit des del bar Horizen, al Bund, a primera linia del riu Huangpu. Un bar de luxe dels que no acostumo a frequentar, pero que ahir l'ocasio ho mereixia. T'estimo, Shanghai!!


No hay comentarios:

Publicar un comentario