SHANGHAI.
T'estimo, Shanghai!! El vincle que m'uneix a la ciutat es ja tan fort que res ni ningu el pot trencar. Aqui he viscut coses que no viure a cap altre lloc. Es veritat que estic cansat i que vull tornar a casa, pero alhora tinc un sentiment de nostalgia i tristesa enorme. Aquest contrast sentimental tambe el tinc en un altre ambit: la llibertat i l'euforia per haver obtingut el Master es contraposa als nervis i a l'impossible relaxament de cara a la ruta ciclista de l'estiu.
Tots els meus companys catalans i espanyols de Tongji tambe estan abandonant la ciutat aquests dies. Al viure en un pis i no a la residencia universitaria no he passat gaire temps amb tots ells, pero sempre m'han tingut en compte i he estat una referencia per molts d'ells.
Trobare a faltar les cantades improvitzades amb el Kike (Madrid); les discussions inacabables de politica amb l'Horacio (Madrid) i la seva frase estelar "m'has llamat, loc?"; les apostes indecents amb el Jorge (Cuenca); la veu de la consciencia i l'actitud emprenedora del Toni (Sant Cugat); els consells socials de la Lorna (Madrid); el formar parella amb l'Arturo (Madrid) a l'hora de coneixer noies a les discoteques; les fotos sempre oportunes de la Laura (Sant Cugat); les borratxeres de l'Adrian (Santander) que sempre acaben amb ell sense samarreta; i moltes mes coses que segur que em deixo. Sou molt grans, nois! Una abraçada a tots.
I aquestes son les espectaculars vistes d'ahir a la nit des del bar Horizen, al Bund, a primera linia del riu Huangpu. Un bar de luxe dels que no acostumo a frequentar, pero que ahir l'ocasio ho mereixia. T'estimo, Shanghai!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario